dimarts, 3 de juliol del 2007

La meva missió

Ara ja fa molts dies, en XeXu em va preguntar per què havia vingut. He vingut en son de pau, no vull pas conquerir el planeta. De fet, tampoc sabria ni com fer-ho!

Quan jo vaig néixer, la raça més intel.ligent del meu planeta va detectar vida en el vostre. Van decidir enviar-hi algú per explorar-lo, però no hi volien enviar ningú de la seva raça, perquè això seria malmetre una vida intel.ligent. Així que em van educar, durant bastant temps, només perquè vingués aquí a veure com éreu, què feieu, a què us dedicaveu.

Quan vaig marxar del meu planeta, només havia de venir jo. I no crec que vingui mai més ningú. La meva missió és estudiar el vostre comportament, les coses que feu, els estris que utilitzeu, i enviar-ho tot allà, perquè puguin estudiar la vostra civilització.

Jo vaig recollint dades, i quan en tinc suficients, les envio. Segurament algun dia contestaran, però haurà de passar molt de temps, degut a l'enorme distància que ens separa. Potser m'enviaran alguna cosa algun dia, alguna cosa que se'ls pugui haver oblidat, però ho dubto, perquè ells són molt intel.ligents i no cometrien l'error de deixar-se cap detall.

Ara ja començo a entendre una mica com funcioneu, però encara em sorpreneu a vegades. No entenc aquesta dèria que té tothom de parar a la Lluna pel carrer i preguntar-li com li van les vacances. Ahir va estar-se 12 hores a la feina (mare meva, com em vaig avorrir!) i va dinar en mitja hora. Si això són vacances... I quan ella diu que no, que no està de vacances, no entenc perquè l'altra gent no la creu!

Tampoc entenc els vostres mitjans de transport i el que feu amb ells. Cada dia s'aixeca, agafa un mitjà de transport, amb el que es mou. I llavors arriba a un lloc tancat, on es posa a córrer a sobre d'un lloc que no es mou... i acaba corrent tanta distància com la que hi ha de casa seva al seu lloc. No seria més lògic que hi anés corrent, fins allà? Segur que al meu planeta ho entenen, però jo no ho entenc pas!

I l'altre dia... l'altre dia anava molta gent en un mateix mitjà de transport, quan es va sentir una veu: "Señores viajeros, les informamos que este tren va a finalizar su recorrido en la estación de (i un nom que no recordo). Los viajeros que quieran ir a las siguientes estaciones, tendrán que cambiar de tren". I allà tothom va baixar del tren, i quan va arribar vam pujar tots en un tren buit, que era exactament igual que el que havíem deixat. Per què vam haver de canviar de tren?

Tinc molts més dubtes. Jo els segueixo enviant al meu planeta. Però ja li demanaré a la Lluna que em deixi escriure més sovint!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aprofito el meu típic esmorzar davant de l'ordinador per donar-te les gràcies, Maia, per aquesta gran explicació i per deixar-me més tranquil. Ja veig que només ens voleu estudiar per veure què en podeu aprendre de nosaltres. T'he de dir, però, que en aquest planeta hi ha moltes coses dolentes que no heu d'aprendre, coses que ja aniràs veient, malauradament, i que si transmets als intel·ligents del teu planeta suposo que sabran descartar i no ho aplicaran. Una raça molt intel·ligent no les faria mai aquestes coses...

Anònim ha dit...

Esmorzar davant de l'ordenador? Em faltava una mica per acabar un informe per enviar al meu planeta. Ara hi afegeixo un costum estrany més: esmorzar davant de l'ordenador.

Jo no decideixo si les coses són bones o no: jo només miro i explico!

Anònim ha dit...

Doncs si nomes mires i expliques deus passar informes a cada segon per que amb la de coses que l'hi passen a la Lluna i a tot el món blocaire al teu planeta deuen estar ben distrets :-P

Petonets per les dues!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Sí, envio coses sovint... Però segur que ells sabran què fer-ne!