dijous, 19 d’octubre de 2006

Viure a 30K

No era el llibre que em tocava llegir. Quan vaig acabar l'anterior, que ja no recordo quin era, vaig acostar-me a la meva pila de llibres per llegir. A davant de tot, on hi havia els llibres que volia llegir primer, només hi havia llibres molt semblants en temàtica als últims llibres que havia llegit. Així que vaig buscar una mica més enrere i em vaig trobar amb el llibre en qüestió, mig amagat entre una bona pila de llibres. Qui m'havia de dir que aquell llibre que estava allà amagat m'acabaria agradant tant?

He de reconèixer que quan vaig començar a llegir-lo, Plutó encara es considerava un planeta. Només de pensar això, ja m'adono que he trigat massa a llegir-lo. I sí, pel mig n'he llegit algun altre, però... no m'ha agradat, això d'adonar-me que feia tant de temps que llegia un llibre que no és llarg i que a sobre m'agradava. Però, en fi, això és un altre tema.

Que per què dic això de Plutó? Doncs perquè el pròleg són 5 o 6 pàgines fabuloses, on diu coses com la següent:
Algunos piensan que Plutón es el planeta más externo del Sistema Solar. Pero Plutón no es un planeta. Plutón es un cometoide doble formado por el propio Plutón, cuyo diámetro es dos tercios el de la Luna, y Caronte, de casi la mitad de tamaño que Plutón. La órbita de Plutón-Caronte es altamente elíptica y tiene una inclinación de diecisiete grados respecto al plano elíptico donde orbitan todos los planetas de verdad. La densidad de Plutón es sólo 2.4 veces la del hielo, lo que indica un pequeño núcleo rocoso con una densa cobertura de hielo, pero Caronte, con una densidad de sólo 1.4, es casi todo de hielo. En efecto, se trata de cometoides, no de planetas.


I ho deixo aquí. Seguiria transcrivint el pròleg, però em sembla que això ja serà prou llarg, i malgrat que a mi em va encantar, a algú li pot semblar pesadíssim.

El llibre parla d'una civilització que es troben els humans al cinturó de Kuiper. És un planeta, on la temperatura mitjana és de 30K, i d'aquí el títol, "Camelot 30K". Podria dir moltes coses del llibre, però el faria malbé. Només dir que té un final sorprenent, que a mi m'ha generat molts dubtes. De fet, jo, que tinc molta confiança en la raça humana, em pensava que el llibre s'acabaria amb la destrucció de la civilització d'aquell planeta degut a la influència (mala influència, és clar) dels humans. I bé, una mica d'influència sí que acaben tenint els humans en el planeta, però... el final no me l'esperava pas. M'he quedat amb la pregunta (entre d'altres) de com s'ho van fer per tenir els coneixements per fer el que van fer, quan semblava que no estaven tan avançats. Però... en fi, amb el dubte em quedaré.


I, ja que hi sóc, diré que properament, en aquest mateix canal, es podrà trobar el llibre de la biblioteca, que comença:

De més enllà de les muntanyes dels voltants arribava un silenci ressonant que es feia més intens per les peülles lentes dels ponis de càrrega sobre l'herba i els cops suaus que es donaven amb la cua als costats. El cel era d'un color blau pàl.lid, però la brisa era intensa.
Hi havia quatre components de l'equip de recerca geològica: Malc, Tim, Dave i Caro. Havien deixat el XXI aquell mateix matí a les vuit, per anar, a través del Tub, cap al XVI, on pensaven passar-hi quatre dies. Cap d'ells no havia estat mai tan lluny de casa i sovint miraven enrere cap al Tub. Era la única manera que tenien de tornar.


O el llibre que porto al cotxe i que, probablement, trigaré bastant més a llegir (tot depèn del trànsit i de les possibilitats de trobar aparcament ràpidament):

He was a highly unusual boy in many ways. For one thing, he hated the summer holidays more than any other time of year. For another, he really wanted to do his homework, but was forced to do it in secret, in the dead of night.
It was nearly midnight, and he was lying on his front in bed, the blankets drawn right over his head like a tent, a torch in one hand and a large leather-bound book propped against the pillow. He moved the tip of his eagle-feather quill down the page, frowning as he looked for something that would help him write his essay.


En aquest cas, m'he permès la llicència de treure un nom propi (i substituir-lo per He) i escurçar una mica el primer paràgraf del llibre. És que sinó seria massa obvi. Tot i així, suposo que ho és. I sí, no visc en aquest món: dec ser una de les poques persones que ni s'han llegit el llibre ni han vist la pel.lícula. Així que no conec la història...