dimarts, 3 d’octubre de 2006

Si el meu telèfon mòbil desaparegués de cop...

No sé, me'l podria deixar en algun lloc, com per descuit. O podria caure sense voler al vàter. O me'l podria deixar tirat al cantó del cotxe, com ja vaig fer l'any passat (però aquest cop algú el podria veure i quedar-se'l). O... alguna altra idea?

Acte 1:

Sona el mòbil. Condueixo. Paro on puc. Feina. Molta feina.

Acte 2:

Sona el mòbil. L'agafo. Una mare.

- Que mira, que havies de venir a fer classes a la meva filla un dia a la setmana, que si pots venir dos dies...

Acte 3:

Un sms. Una amiga que ha tingut un fill (i havia de ser aquesta setmana?) Que sí, que d'acord, que em farà molta il.lusió anar-la a veure, però havia de ser exactament aquesta setmana?

Acte 4
:

- Ei, que aquest any ho vull fer bé. En comptes de venir a classes quan ja hagi suspès la primera convocatòria, em podries donar classes particulars des d'ara? Bé, de fet vindria jo i un amic...

Prego perquè facin el mateix i els pugui fer a la mateixa hora. Per cert, "jo i un amic" o "un amic i jo"?

Acte 5:

- Escolta, ja tens més coses fetes?

Presses i més presses. Que bé!

Acte 6:

- Ei, quan començava el curs aquell?
- Aquesta setmana.
- Ostres! Ja sé que et vaig dir que ho faríem entre els dos, però jo no podré fer cap classe.

Perfecte.

- Que podríem quedar un dia per parlar del curs?

A veure: si tu no faràs res i ho hauré de fer tot jo... de què coi vols parlar? Si ho he de fer tot jo, ja ho faré a la meva manera. Només és una idea...

Acte 7:

Ostres, i aquesta música? No és música ni de trucada ni de missatge. Ah, sí, la bateria. És clar, tan trucar... Sort que porto el carregador a sobre. Bé, de fet no sé si és una sort o una desgràcia...




És una sort que el meu número el tingui tan poca gent. Poca gent? La família. Alguns amics (en sentit ampli, potser hauria de dir coneguts). Però, a més... la gent que em dóna feina.

Algú vol un mòbil de regal? És una mica vell, deu tenir dos o tres anys. Però està en perfecte estat. Funciona correctament. Només que, de tant en tant, sona. I demana coses. No res de l'altre món. Només demana algun mail (és clar que el que costa és fer el contingut del mail) i alguna hora per quedar amb algú (segur que qui agafés el mòbil podria quedar abans de les 8 o les 9 del vespre, i total, quatre classes particulars i la planificació d'un curs es fan sense problemes...)

En fi. Publicarem el post. Que ara acabo de sentir una música una mica friki... i no pot ser altre cosa que el meu mòbil.

Acte 8:

- Escolta, saps allò que et pensaves que tenies dues setmanes per fer?

Ai, mare! No pot ser. No diguis el que em penso que diràs...

- Ha d'estar demà.

Demà???????????????? Demà?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

Ho sento, se m'ha quedat el dit enganxat a l'interrogant.

Ai, com riuré, les properes 24 hores.

Si algú em demana, no hi sóc... només contestaré al telèfon... al telèfon mòbil, és clar!