Més jo que jo

Vaig amb ma mare pel carrer. Parlem. Somric. I li deixo anar:

- Ara mateix sóc més jo que jo.

Ma mare somriu. Em diu que sí. Jo continuo parlant.

- Doncs sí, sembla mentida, però feia cap a 4 anys que no era jo. Però ara sí que sóc jo.

Ma mare em dóna la raó.

Quan arribo a casa, una nena que només ha conegut l'altre jo se'm mira amb cara de no entendre res. El que ella no sap és que, abans de que ella nasqués, jo era jo.

I, és clar, ara sóc més jo que jo.

Perquè, és clar, qui pot ser més jo que jo?