Fórmula 1

Recordo temps enrera, quan ningú a casa es mirava la fórmula 1. De fet, gairebé ningú sabia ni que existia, o com a mínim, no se'n parlava tant com ara. Recordo els diumenges, envoltada de llibres i apunts, amb una tele petita, escoltant (i mirant de tant en tant) els cotxes. No me la perdia mai, encara que mai me la mirava del tot. Sempre me la mirava a mitges, però me l'escoltava. Era l'època en què encara la feien al canal 33 i a tv2. O a les dues. O començaven a tv3 i llavors passaven al 33. I el 33 era el 33, i no el k3.

Després d'aquella època, va començar una època amb en Marc Gené i en Pere Martínez de la Rosa. Aquella va ser una bona època, perquè no hi havia problema per veure-la per la tele: a tv3 (o al 33) ja sempre la feien, i la gent en parlava. Es seguia el mundial i podies estar informat del que era realment el mundial.

Des de fa un temps, a casa, que mai s'havien preocupat de la fórmula 1 i sempre em criticaven que me la mirés, se la miren. Entrenaments del divendres, del dissabte, la carrera del diumenge i tot el que facin.

El que em posa nerviosa és que ells no es miren la fórmula 1. Ells sempre diuen "vas a mirar a Alonso?" Com si no corregués ningú més a la fórmula 1! Com si només aquest noi fos important.

Em posa nerviosa mirar la fórmula 1 amb ells. Perquè tot és l'Alonso, i tot és mirar si guanyarà o no. Les meves converses del dissabte solen ser:

- Com sortiran demà?
- L'Alonso sortirà *** (podeu substituir els asteriscos pel que més us agradi).
- D'acord, i què, i els altres?
- Ah, no ho sé, però l'Alonso sortirà ***.

I comptant que a mi no m'importa massa el que faci aquest noi, doncs això em posa dels nervis. Perquè, d'acord, si el noi en qüestió surt primer, està bé que m'ho diguin, però si el noi no surt dels 3 primers... no m'haurien de dir qui surt primer i segon?

Avui m'he negat a mirar la fórmula 1. Fa una estona m'han preguntat: "Vas a ver a Alonso?" I jo he dit que no. Perquè jo no vull veure l'Alonso. Vull veure la fórmula 1. I sí, tinc un preferit. Però millor no el dic, perquè encara us enriureu de mi. Però penseu que el dia que se li acabi la mala sort... no hi haurà qui l'atrapi! La pena és que llavors, tot i així, aniré a mirar la fórmula 1, preguntaré què fan, i em trobaré amb el de sempre: "L'Alonso va ***."