El caçador

Vaig trobar el llibre a la biblioteca. No aquesta edició, és clar.

El llibre ja l'he tornat, però em semblava recordar que era de l'editorial "La Teranyina". Però... no en trobo cap referència a internet! En fi, que vaig veure un llibre a la biblioteca amb el dibuix d'una teranyina blava i les mans se me'n van anar al llibre. Sé que havia llegit algun llibre també de la teranyina blava, però no recordo quin, i no el trobo a les estanteries. Només recordo que em va agradar.

Quin post més ben informat, mare meva!

El llibre en qüestió es diu "El caçador" i l'autor és Douglas Hill. Si a ningú li sona el nom, cap problema! Segons sembla, no és massa conegut...

Com ja he dit, vaig agafar el llibre de la biblioteca i es va quedar al seient de l'acompanyant del cotxe. Aquí faig un parèntesis. Com que sempre vaig sola, vaig deixant coses al seient de l'acompanyant. En aquests moments, el seient està ocupat per 4 llibres (tots de temàtica diferent), una radio, un paraigües i uns quants folis amb coses apuntades... El dia que algú hagi de pujar al cotxe, tot això passarà al seient de darrere, on ara mateix hi ha uns quants papers, una ampolla d'aigua, dos o tres paquets de mocadors de paper i no sé si alguna cosa més. Tanco el parèntesis, que encara m'enviareu a un curset de neteja o d'endreça...

Vaig començar a llegir el llibre al cotxe. És un llibre molt curt. De fet, sembla que és la primera part d'una trilogia, cosa que em fa molta ràbia... perquè la segona i la tercera part no semblen estar a la biblioteca. Volia buscar a l'editorial, perquè molt em temo que la segona i la tercera part no deuen estar traduides al català. Sembla que al castellà sí, però no semblen uns llibres gaire famosos, que diguem.

El llibre en sí és molt curt, ja ho he dit. Té unes 180 pàgines, però són pàgines molt petites i amb la lletra molt gran. L'he llegit en un parell de dies al cotxe i una horeta més a casa per acabar-lo i poder-lo tornar a la biblioteca.

M'ha semblat un llibre massa senzill, com si fos un conte. M'ha semblat que es podia aprofundir molt més en tota la història, explicar les coses molt millor, posar-hi molta més història pel mig. Ho sé, ho sé, estic una mica crítica. Vull dir que la història en sí és bona (tot i que no és res que no hagués llegit abans), però que no en treu tot el suc que se'n podria treure. Bé, aquí l'experta... no em feu ni cas, eh!

És clar que, mai se sap, a la segona i la tercera parts potser en treu més suc, de la història.

La història es situa en un futur llunyà. La humanitat gairebé s'ha destruit a sí mateixa. Només queden uns quants humans, que fugen de les ciutats, que estan contaminades, i es refugien als boscos i deserts, llocs que estaven deshabitats fa anys. Viuen en pobles petits i han anat molts anys enrere. No coneixen l'electricitat, cacen amb llances i la majoria d'ells no saben llegir. Alguns privilegiats han après a llegir dels seus pares i conserven algun llibre de fa molts anys, però no hi entenen res de res, perquè parla de coses que ells ni tan sols es poden imaginar.

Però els humans no viuen sols. Uns éssers d'un altre planeta han aparegut a la Terra i els tenen esclavitzats.

Un bon dia, el caçador d'un dels pobles es troba un nen al bosc. L'adopta. Passen els anys i un dia, mentre el fill està caçant, venen els esclavitzadors i s'emporten el seu pare i la seva germana. Aleshores el noi decideix anar a buscar els esclavitzadors per salvar el seu pare i la seva germana.

Sembla una història prometedora, no? Bé, suposo que en els dos últims llibres es deu animar una mica, perquè aquest primer és bastant lleuger, per dir-ho d'alguna manera. Tot i que suposo que no ho arribaré a saber mai. A no ser que algú que llegeixi això m'informi, em digui que val la pena llegir els altres dos... i els trobi.