Què em poso?

M'estic dutxant. He de marxar de casa en un quart d'hora. Sento la meva mare com parla. No pot parlar sola. Pel to, dedueixo que parla amb la nena de la lluna.

Surto del lavabo.

- Hola guapa!
- Hola.

Se'm mira de dalt a baix.

- On vas?

Li dic.

- I per què?

Faltaria més!

- Mira, quan siguis gran, tu també vindràs amb mi. Voldràs venir?

Fa que sí amb el cap. De fet, ja li començo a explicar històries perquè vingui.

- Te'n vas?
- No, primer m'he de pentinar.

Se'm mira i somriu.

- M'he de pentinar o no?
- Sí.
- M'ajudes?
- Sí.

Em pentino (més o menys).

- Ara em vaig a posar el rellotge.

M'agafa de la mà i em segueix. Somriu.

- Ara anells.
- Els vols triar tu?

I em dóna dos anells, que em poso un a cada mà.

- Ara acades. Jo trio!

I la nena tria les "acades".

- Ara collaret!

Collaret vol dir uns collarets que em vaig comprar a l'hemisferi sud, bastant vistosos. Ja tornava i em quedaven pocs diners. Em quedaven l'equivalent a 12 euros, més o menys, en moneda del país, però la taxa per canviar de la moneda del país a euros (o a qualsevol altra moneda) era fixa independentment de la quantitat i rondava els 10 euros. Com que aquí no els podia canviar, vaig fer el que hauria fet tothom. I és que la gent que té botigues als aeroports internacionals no sap el negoci que fa.

Els collarets es redueixen a tres: un de groc, un de marró i un de blau. Duc una samarreta d'un color molt viu. El groc hi quedaria bé. El marró també... tot i que no tant. I el blau...

- Quin t'agrada més?
- Blau.
- El blau? Segur?
- Blau!

Per sort, no es recorda dels braçalets. Vaig cap al cotxe. Allà em trobo amb les bambes. En tinc de 3 colors. Abans no li pregunti res, ja em diu:

- Vermelles!

Em miro la roba que porto i les bambes vermelles. Me la miro a ella.

- Vermelles!

Així que res, em poso les bambes vermelles. Quin remei!

Mentre marxo em miro de dalt a baix i penso que semblo una pallassa. Però va, total, tampoc s'hi fixarà ningú. I ningú em pren seriosament, així que...

Tot i així, me'n vaig de casa pensant que visc en un món al revés. No hauria de ser jo la que li digués a ella el que s'ha de posar i no pas ella a mi?