És petita!

Dimecres de la setmana passada. Arribo a casa. Ja és fosc. Deixo el cotxe davant del garatge i surto per obrir la porta. De cop, sento com algú em crida. És la nena de la Lluna. Entro el cotxe i quan surto ja no és a la finestra. Decideixo anar-la a veure.

Me la trobo en pijama, corrent per casa seva. No vol sopar. No sé si és perquè no té gana o perquè no vol anar a dormir i sap que, a la que sopi, l'enviaran a dormir.

Li dic que ha de sopar, que ja és tard, perquè ja ha sortit la Lluna. Se'm mira, somriu, i diu que vol anar a veure la Lluna. El seu pare em diu: "Vols dir que ja ha sortit?" I jo somric. I tant que ha sortit, la Lluna!

Agafo la nena a coll i ens n'anem a fora. Ens trobem amb la seva mare.

- Anem a veure la Lluna! Anem a veure la Lluna!

La seva mare em mira amb mala cara. "Vols dir que ja ha sortit?" I jo somric.

Surto de la casa amb nena a coll i allà, mirant cap a l'oest, hi ha la Lluna. Fa poc que era Lluna nova i només es veu una mica de Lluna il.luminada.

- És petita!
- Ja creixerà.
- Avui?
- No, avui no.

Bé, sí que creixerà, però no es notarà.

- Demà?
- No, demà tampoc. La setmana que ve.

Veig uns ullets que em miren, preguntant què vol dir "la setmana que ve".

- Saps quin dia és, avui?
- No.
- Avui és dimecres.

Em mira amb cara de no entendre res.

- Avui has anat al cole, no?

Fa que sí amb el cap.

- I demà hi tornaràs a anar. Demà passat també. Però llavors estaràs dos dies sense anar-hi. I després tornaràs a anar-hi. Un dia, dos dies, i al tercer tornarà a ser dimecres.
- I llavors la Lluna haurà crescut?
- I tant! Serà ben grossa.
- Com els núvols?
- No, tan grossa no. Serà rodona.
- Rodona?
- Sí, com una pilota.

Somriu. Juguem una estona per fora, fins que el seu pare la ve a buscar.

- Jo vull sopar a fora, mirant la Lluna!

I jo començo a marxar, no fos cas que em toqués el rebre... però mentre marxo, sento a la nena que parla amb el seu pare.

- És petita!
- Ja creixerà.
- Avui no!

Sento el seu pare una mica mosquejat:

- Doncs demà.
- Demà tampoc! La setmana que ve!

Entro a casa. Les coses ja canviaran algun dia. Però, de moment, aquesta nena petita creu tot el que jo li dic. Fins i tot si està en contradicció amb el que li diuen els seus pares.

No negaré que em fa il.lusió... sobretot quan em ve a demanar que li expliqui històries o el perquè de tot plegat!