dilluns, 9 d’octubre de 2006

Cansada

Estic cansada de justificar-me. Per què m'he de justificar, dia rere dia, per coses que són la meva elecció i que l'únic problema (si és que en tenen algun) és que són opcions minoritàries?

No, no bec cafè. No cal que em miris amb els ulls ben oberts. I sí, de tant en tant bec te. Però, per què m'has de preguntar constantment per què no bec cafè? No en bec i punt.

No, no bec begudes que continguin alcohol. De fet, a part de l'aigua, la llet i alguna coca-cola o fanta de tant en tant, no bec res més. Per què m'has de preguntar si he tingut algun problema amb la beguda? Per què m'has de fer la brometa de que si no bec perquè condueixo? No bec, i prou. És la meva elecció. I no cal que intentis convèncer-me de que begui "només un glop". Si dic que no, és que no. Tant costa d'entendre?

Per què he de justificar el fet de que no begui? Per què he de justificar tantes coses que la gent troba anormals, però que són la meva elecció? Al cap i a la fi, és el de sempre: sense baixos no hi hauria alts. O som tots exactament iguals (quin món més avorrit) o hi ha determinades persones que fan les coses de manera diferent. Sense fer cap mal a ningú. Aleshores, per què s'han de justificar?

M'agrada el meu cotxe. Que no és un cotxe gaire comú? Això ja ho sé. Però jo me'l vaig comprar perquè m'agradava i perquè jo volia exactament aquell cotxe. Que no tinc un clio blanc? Que no tinc un altre cotxe d'aquests que n'hi ha per tot arreu? No és el meu problema, que l'altra gent prefereixi comprar-se altres cotxes. Però jo, si m'hagués de tornar a comprar el cotxe, em compraria exactament el mateix model. Perquè és el que volia, i és el que continuo volent. Aleshores, per què m'has de mirar amb cara rara cada cop que et dic quin cotxe tinc? Per què m'has de criticar pel cotxe? Per què he de justificar el fet de comprar-me aquest cotxe? Si m'hagués comprat un clio blanc no hagués hagut de justificar a ningú el fet de comprar-me aquest cotxe. Perquè ja seria "normal". Però, qui defineix el que és normal? El meu cotxe surt d'una cadena de muntatge, com qualsevol clio blanc. Només que en fabriquen molts menys, però ve d'allà mateix (bé, de la mateixa cadena exactament no).

Per què he de justificar les meves eleccions? Només perquè no són el que escull la majoria? Estic bastant cansada d'anar justificant el que faig. Per què el meu aspecte físic ha de ser el que dicten les normes de no sé qui? Per què tothom et mira amb cara estranya i veus a les seves cares que no veuen bé la teva elecció? Per què m'he de passar tot el dia justificant una elecció que és el que jo volia? Perquè la majoria de gent fa el contrari? Sí, i què? Però la meva elecció és una altra. I si hagués escollit el que escull una gran majoria, ningú em demanaria el perquè. Aleshores, per què ho fan ara?

No, no penso canviar les meves eleccions. Si ho faig, ho faig convençuda. Mai es pot dir mai, però m'estranyaria molt que jo em posés a beure cafè. Però estic cansada. Cansada de les mirades incrèdules. Cansada de les mirades "mira que és rara". Cansada de justificar coses que no he de justificar per res. I, total, estic parlant de coses menors, de petites eleccions. Però, per què tots hem de seguir un camí i qui se'n surt ha de justificar no seguir-lo? Qui ha marcat aquest camí? I, sobretot, els que no segueixen el camí, per què callen? O només parlen quan algú diu alguna cosa així, senten la justificació, i llavors surten amb un tímid "jo també"...? Per què? De què ens hem d'amagar? De seguir el nostre camí? El camí que hem escollit?