És tan fàcil somiar...
És tan fàcil treure els peus de terra i pujar als núvols...
És tan fàcil pensar en coses bones...
"Tu no et fas mai il.lusions", em va dir algú fa poquet.
Però jo sempre somio.
Jo sempre tinc el cap als núvols.
Avui he somiat molt.
Moltíssim.
He somiat desperta.
Sense cap raó.
Sabent que és això, un somni i prou.
Sabent que sempre estarà allà dalt, als núvols.
O potser no?
En fi, potser que vagi a somiar de veritat.
El problema és que demà ja no recordaré el que he somiat.
És tan fàcil treure els peus de terra i pujar als núvols...
És tan fàcil pensar en coses bones...
"Tu no et fas mai il.lusions", em va dir algú fa poquet.
Però jo sempre somio.
Jo sempre tinc el cap als núvols.
Avui he somiat molt.
Moltíssim.
He somiat desperta.
Sense cap raó.
Sabent que és això, un somni i prou.
Sabent que sempre estarà allà dalt, als núvols.
O potser no?
En fi, potser que vagi a somiar de veritat.
El problema és que demà ja no recordaré el que he somiat.
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
No importa que recordis el somnis, la qüestió és somiar. A la fi, els somnis són les il·lusions del subconscient. De vegades s'acompleixen sense que te n'adonis. amén.
Doncs estaria bé que s'acomplissin. Tot i que no recordo què he somiat aquesta nit. El que sí que recordo és el que vaig somiar ahir, desperta.
Somiar despert és genial. De vegades s'hi està tant bé als núvols!
Es clar, al final cal tornar, per no tot pot ser perfecte.
Per la ràdio van dir una vegada que hauries de provar de despertar-te poc a poquet i quedar-te una estona al llit perquè així és més fàcil recordar què has somiat. I com es fa això? Amb el despertador no, està clar. Potser amb la persiana una mica aixecada...
Ara m'has recordat al profe de filosofia de tercer de BUP, Dan. Ell deia que la gent que es passava massa estona als núvols, la petacada que es feia quan queia era monumental... i em sembla que tenia rao. O potser no?
Despertar poc a poquet? Si home! A l'hora que jo m'aixeco encara és fosc :-(
Jo encara somio, despert o dormit. El trsit es que somia sabent que les coses aquestes son irreals. Es trist pero es aixi.
Bé, bob, jo sempre tinc aquest somiar trist :-(
Publica un comentari a l'entrada