dissabte, 20 de maig de 2006

Vols els 15 cèntims?

Se m'ha fet tard. He esmorzat a les sis del matí. Pensava tornar a casa per dinar. Però són les 14:15 quan arribo a l'estació. El tren surt a les 14:28. No he menjat res des de les 6 del matí, i si espero a arribar a casa, dinaré a les 5 de la tarda. Així que em decideixo a anar al bar de l'estació. Em costarà car, però alguna cosa he de menjar.

Arribo i una japonesa està pagant el que ha comprat. 2 euros i 5 cèntims. La noia que l'atèn li comença a dir si no té 5 cèntims. La japonesa no entèn res. Com que veig que encara se m'escaparà el tren, li dic a la japonesa en anglès (anglès gironí, però almenys m'entèn) que si no té cinc cèntims. La noia li dóna els cinc cèntims.

A la nit he dormit unes 4 horetes, si és que hi he arribat. Així que demano un entrepà i una coca-cola. No tinc ganes de despertar-me a Figueres i haver de tornar enrere... La noia em mira amb cara de fàstic.

- ¿Uno de estos?

Jo no he assenyalat els entrepans i m'ha entès, així que dedueixo que entèn el català...

- La coca-cola de lata o de botella?
- De llauna.

Se'm mira amb cara de més fàstic encara.

- De lata o de botella?

Les 14:20.

- De lata.

M'ensenya el paper amb el que costa. Ni tan sols m'ho diu. Visca la simpatia.

La brometa em costa 2.65 euros. Trec un bitllet de 5 i li dic:

- Vols els 15 cèntims?

Se'm mira amb cara de fàstic i m'assenyala el paper.

- Son 2 con 65.

Ara la que se la mira amb cara de fàstic sóc jo.

- Sí, ya lo sé. Que si quieres los quinse sentimos.

Ella m'entèn perfectament. M'ha entès quan li he demanat l'entrepà. Així que si ella no vol fer-me cas si li parlo en català, jo puc parlar el castellà a la meva manera...

Em mira amb cara de no entendre res. Com si em faltés un bull.

Va fins a la màquina. Agafa una calculadora. Una calculadora!!!!! No ho veig, com si ho veiés: 5.15-2.65=

Almenys em torna el canvi bé.

10 comentaris:

Dan ha dit...

Collons, quina ràbia que fan aquests
>:-(

aina ha dit...

collons...
horrorosament cert

aquesta per miss simpatia :)

marta olletas ha dit...

A mi em passa al revés. Dic el preu en català als clients i m'ho fan repetir. Jo ho repeteixo en català però més lent.

En quan a tema tren: jo porto tres anys agafant-lo cada dia i n'estic més que farta d'haver de dependre dels horaris. I retards. I vagues. I gent estúpida que se't asseu a prop. Pf.

Nessuno ha dit...

I tanta rabia...!!! Ja veig que li has respost en un castellà "a lo Daniel Sanchez Llibre" ;-)

pere ha dit...

Saps que em molesta més d'aquests assumptes, deixant de banda estupidesa, ús de la llengua, etc., la pèrdua de temps i d'energia. Si això em passa en algun bar o restaurant, ja m'han vist prou.

Llum ha dit...

Jajaja! Veig que a tots us ha caigut molt bé la noia...

Pel que fa al tema tren, doncs mira, marta, ja no val la pena ni parlar-ne, perquè es mereixeria taaaaants de posts...

I sí, el meu castellà, ja de per sí catalanitzat, es pot convertir en un castellà encara més catalanitzat si ho vull. Total, ella no sabia que la meitat de la meva família és castellana i que puc dir "quince céntimos" perfectament, si em dóna la gana.

Sí, pere, jo també diria que no ho tornaria més, allà. Però en aquella estació... bé, ens els dos llocs on es poden comprar entrepans amb la rapidesa suficient si se t'acaba el tren hi he tingut problemes similars, així que...

Zincpiritione ha dit...

Jo per això dels canvis sóc molt dolent. Em costa molt calcular això que si jo te'n dono quinze tu me n'hauràs de donar cinquanta i així t'anirà millor. Si fos la venedora i em diguéssis si vull els quinze cèntims, també et diria que no, que en vull seixanta-cinc...
Però t'ho diria amb un somriure i amb un perfecte català de... de... bé, d'allà d'on jo sóc! ;-)

Llum ha dit...

Mira, Zinc, jo potser també sóc dolenta amb això dels canvis. Però em dóna a mi que no treballes atenent al públic. Diria que si hi treballessis, ja t'hi haguessis acostumat. Però no em queixo d'això. Això simplement és la gota que va fer vessar el got. Em queixo de la cara de fàstic, de no voler-me entendre... i de que coi, si li acabava de demanar els cinc cèntims a la japonesa, almenys no em facis mala cara a mi perquè et vulgui solucionar una mica la vida!

D'allà on ets? Perfecte català? Jaja... hauré d'investigar :-)

imma ha dit...

al principi de treballar a l'abacus, em feia molt liu amb el canvi, em refiava de la màquina i a última hora sempre sortia algú amb, mira tinc els 25 cèntims... al principi, amb els nervis de fer-ho malament i tota la pesca, sempre acabava recorrent a la calculadora. També he de dir, que quan ja tenia més seguretat era jo que deia, no tens pas els 15 cèntims?.... però bé...

Llum ha dit...

Ai! Em sembla que m'estic guanyant l'antipatia de tots els caixers, caixeres, ex-caixers i ex-caixeres...

Però tu sergur que no contestaves amb mala cara! Ni et queixaves si et deien alguna cosa en català...