diumenge, 21 de maig del 2006

Guia improvisada

- Mama, m'acompanyaràs a veure les flors?
- Sí, és clar. Però haurà de ser diumenge al matí...

Així que, diumenge al matí, la Llum i la mama de la Llum se'n van a veure les flors.

La Llum comença a anar d'aquí cap allà, pujant i baixant escales. Però...

- Nena, que hem de pujar gaires més escales?
- No, mama.
- És que hi ha escales que no puc pujar.

Així que intentem evitar les escales, cosa que és bastant difícil.

Arribem a unes escales que baixen. Estan fetes de fa poc, cosa que vol dir que tots els escalons tenen la mateixa alçada i que no costen de baixar. La Llum va baixant, tranquil.lament, sense anar massa ràpid. Quan arriba a baix, veu a la mama a mitja escala. Va baixant les escales com els nens petits: agafada a la barana, posant els dos peus a cada escaló.

De flors no se'n veuen massa. Aquest any que no han fet cap desastre a les escales de la Catedral, el desastre l'han fet a la resta de llocs. Almenys a la resta de llocs que han vist la Llum i la mama de la Llum.

Com que això de les escales es complica, la Llum intenta agafar un camí que no té escales. "Anem als Alemanys?" La mama la mira com si no l'entengués. De fet, sembla que no l'entèn.

Un cop als Alemanys, la mama li pregunta a la Llum si és allà que comença la muralla. Així que la Llum es dedica a fer de guia improvisada del barri vell.

Primer de tot, la fa pujar fins a una de les torres d'observació. O aquest és el nom que li diu la Llum. "Allò és Sant Daniel?", pregunta la mama. I la Llum li ensenya que, si sap mirar bé, pot veure la casa on viu des d'allà dalt.

Com que la mama ha preguntat per la muralla, la Llum se l'emporta muralla avall. A la muralla no hi ha escales. Recorren mitja muralla, i baixen a la facultat de lletres. D'allà, retornen a veure les flors.

Bé, retorna la Llum. Cada cop que arriben a un pati, la mama li diu a la Llum:

- Tu entra, que jo m'espero a fora.

I de mentres la mama descansa.

Aquest any les flors no m'han agradat. Potser no he vist les millors, però de les que he vist, no hi ha hagut res que m'hagi agradat.

Però m'ha sorprès que la mama no conegués res del barri vell.

I m'ha agradat això d'ensenyar el barri vell a algú.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola llum
les campanades que se senten al barri vell son el millor que hi ha
li donen un sabor especial
esther

Anònim ha dit...

Que ets de Girona, Esther?

Anònim ha dit...

no, sóc d'un poble dels voltants
però hi vaig sovint, a girona
m'agrada molt
esther