divendres, 26 de maig de 2006

Desastre

Hi ha dies que són un desastre. Tu tens els teus plans, vols fer les teves coses, però apareixen un piló de coses a fer. Un piló de gent que necessita això o allò altre. I tu allà, mirant el rellotge, pensant que no tindràs temps de fer el que havies (no, el que volies no, el que havies) de fer.

Incomprensiblement, mentre mires el rellotge, penses que ho explicaràs a... Però què coi li importen, a aquesta persona, els teus problemes?

Sí, és clar, no li importen els teus problemes. Però és que últimament parles més amb aquesta persona que amb la resta de la gent. Bé, amb la resta de la gent, exceptuant aquesta gent que et venen a demanar coses, si els comptabilitzes a tots plegats com una sola persona.

I, no saps com, descobreixes que una cosa que era interessant, ara ha deixat de ser-ho. Sí, encara és interessant. Però ja no té la mateixa gràcia. Va començar essent una altra cosa, però ara s'ha convertit en una excusa per parlar. Però fa temps que ja no surt el tema que et va portar allà.

Però ja tornes a estar als núvols. Com sempre. Faltaria més!

I ara acabes de consultar la guia. Sorprenentment, la distància és més curta del que pensaves. Què són 11 hores en cotxe? Et pica la curiositat i veus que "només" són 6 euros amb Ryanair des de l'aeroport de Barcelona (ejem, això diuen allà, aquí jo en dic aeroport de Girona).

Però saps que aquesta informació no serveix per res.

I al final, tampoc has explicat res. Total, què li importa?

Esperem que el desastre de dia millori, que sinó...

4 comentaris:

Esteve M. Costa ha dit...

Ànims, va!! No estiguis capficada!!!

Esteve M. Costa ha dit...

Jjajaa. A què no saps que m' ha passat? Doncs que he entrat en aquest bloc, he fet el meu curt comentari i després m' he possat a barrinar: "qui és la llum? em sona... per què em té enllaçat? Però qui és??" Jajaja. Al final he caigut!!! un petó ben gros!!!

Bob ha dit...

Nomes es pot fer una cosa, pensar que dema sera millor dia.

Llum ha dit...

Gràcies, Esteve. Buf, la cosa va empitjorar a mida que avançava el dia, fins arribar a ser un DESASTRE dels grossos. Però, en fi, un mal dia el té tothom. I sí, aquestes coses em passen per canviar-me de blog i de nom... ja em val!

Gràcies, bob. Dubto que avui sigui millor. Només penso que, almenys, no serà pitjor... o potser sí, mai se sap.