dijous, 11 de maig de 2006

10 minuts

A vegades sembla que els camins no et porten allà on tu vols. O potser et porten a llocs que no pensaves que et portarien. Agafes un camí i dius: "Mira, vaig cap allà". Però resulta que t'allunya d'on volies anar i t'acosta... t'acosta no sé pas on.

"D'aquí a 10 minuts", m'acaben de dir. Fa cinc minuts, d'això.

Acabo de mirar el rellotge. Ja pensava que feia un quart d'hora o així... i només feia 5 minuts!

En fi, aviat (espero) passaran els 5 minuts :-)

6 comentaris:

Zincpiritione ha dit...

Hipòtesi: de vegades quan agafes un camí que sempre t'ha portat a un lloc (diga-li èquits) i acabes en un altre lloc (diga-li atxe), no és que el camí hagi canviat. Igual és que has canviat tu...(?)

Llum ha dit...

Doncs no ho sé, Zinc, no ho sé.

Dan ha dit...

Han complert passats els cinc minuts , no?

Mery Cherry ha dit...

la percepció del temps és enganyosa i em temo que la de l'espai també

Mery Cherry ha dit...

la percepció del temps és enganyosa i em temo que la de l'espai també

Llum ha dit...

I tant, Dan. Faltaria més :-) Tot i que no van ser cinc minuts, sinó 10.

Això, mateix, mery cherry. Va ser un post rapidíssim, però per aquí anava la cosa. Cadascú veu el temps d'una forma diferent, i segons com, 5 minuts poden ser més llargs que una hora i mitja.