divendres, 12 de maig de 2006

Matí amb somriure

Qui ha dit que els matins i els somriures són incompatibles? Jo no, eh! I si ho he dit, ho retiro...

Hi ha dies que et despertes abans que soni el despertador. Això és que ja has dormit prou. En aquests moments, un somriure entra a la teva cara. Però... si tens sort, la cosa continuarà.

Comencem amb el tema compreses. Sí, sí, compreses... i no parlo d'anuncis de compreses que, per sort, fa molt que no en veig cap. Res, que una s'aixeca mig adormida, obre un paquet nou que ni tan sols s'havia adonat que havien canviat. De fet, els canvien tan sovint, que ja no ve d'aquí. La sorpresa ve quan obre el paquetet i es troba amb tota una parrafada a dintre. Comença a llegir:

Ausonia informa. Apa, tu! Ara, no sé per què, m'ha recordat aquella dona tan simpàtica dels contestadors dels mòbils Amena, que fa tanta il.lusió de sentir...

Així que segueix llegint: Consejo número 1. Aquí ja comença a riure. Consell número 1? Així que n'hi ha més d'un? A totes hi ha el mateix consell? O un de diferent per cadascuna? I si són diferents, comptant amb què n'ha agafat una del paquet a l'atzar, ho tenen estudiat, aquesta gent, quina serà la primera que agafaràs? O només ha sigut casualitat?

Bé, seguirem llegint: La retención de líquidos puede aumentar el volumen de tu pecho. Però qui coi ha escrit això? És més, això està posat aquí com a cosa bona o com a cosa dolenta? Perquè jo no tinc cap intenció que a mi m'augmenti de volum, però és que segons qui ho llegeixi decidirà que li cal retenir líquids. Mare meva! Qui coi ha tingut la genial idea?

El més bo de tot és que encara em queda la meitat per llegir. Segueix amb uns consells del tipus: "Has de beure molta aigua i menjar sense sal". Somric. Ja m'imagino a més d'una dient que no té set i agafant el saler...

Realment, senyors d'Ausonia, si és que arribeu aquí per una casualitat del destí i sabeu llegir el català, ja us val! No sé com són els altres consells, però la veritat és que aquest m'ha fet riure. I molt!

El matí segueix. Em vaig a dutxar. Em sembla que hauria de canviar el títol del post i posar-hi "Matí amb somriure al lavabo".

Fa temps vaig escriure un post sobre les meravelles dels sms, però no el vaig penjar. I és que són una cosa que posa dels nervis. Perquè tu l'escrius. L'envies. I esperes. Segueixes esperant. I segueixes esperant. I aleshores et comences a fer preguntes. Potser encara no l'ha llegit. Però potser l'ha llegit i no vol contestar. Segurament contestarà més tard. I si no vol contestar? I si no s'ha enviat? Així que et mires el mòbil i comences a maleir els sms i la mare que se'ls va arribar a inventar.

Però llavors penses que tu ets igual. I amb la teva mania de deixar el mòbil tirat, a vegades no contestes fins al cap de moltes hores. Com l'altre dia, que un sms enviat al vespre no el vas veure fins a mig matí... i llavors et cau la cara de vergonya per no haver contestat abans. Però tampoc l'havies vist...

Així que has d'enviar un sms. I per no començar a pensar, l'envies just abans d'entrar a la dutxa. Pim-pam. I te'n vas a dutxar. Però potser no fa falta, perquè t'acabes de tirar a... la banyera? Potser al videt, però bé, és igual. No esperes resposta fins al cap d'una bona estona com a mínim. Així que et poses a sota la dutxa, i just obrir l'aixeta, sents un so característic. És ben bé que no ens posarem pas mai d'acord, el meu mòbil i jo: quan esperes resposta ràpida, resulta que no arriba. I quan penses que s'hi estarà una estona... Bé, val més que em dutxi ràpid. Et dutxes ràpid i llegeixes la resposta. Contestes. Has trigat una estona, perquè t'estaves dutxant.

I llavors esperes la resposta. Si la primera ha arribat ràpid, aquesta també. Així que et vesteixes. Et pentines. Agafes les coses. I la resposta que no arriba. I segueix sense arribar. Fins que dius: "D'acord, doncs me'n vaig".

Però, ai! Si sempre passa el mateix. T'ha passat amb la dutxa. I ara igual. Només sortir de casa, quan el cotxe no ha recorregut ni mig quilòmetre... sms. Apa! I una bona estona fins a arribar a la feina a veure què diu...

Això sí, sempre va bé prendre's les coses amb un somriure a la cara. Encara que sigui de bon matí!

6 comentaris:

Nessuno ha dit...

Ahhh esperar la resposta d'un sms o d'un mail... Si sabessis la pasta que m'he gastat en telèfon per mirar el correu del hotmail desde el mòbil...

erakkia ha dit...

que macos els de evax, sort que no n'has vist cap anunci perque cada cop són més patètics. Quan tens la regla, no et sens ni fina ni segura, i que no et vinguin amb mandangues. Estas sagnant, pot o no fer mal, i sempre molesta. Tenir la regla no es "guai".

ñ ha dit...

Avui, no em sento feliç de se dona.(adreçat al cap de marketing de certa empresa de compreses).

Els sms... la il.lusió que fa rebren ! Jo en rebo pocs, molt pocs.

És veritat que els sms i les trucades no arriven mai quan ets comodament asseguda al sofà. No. Sempre quan condueixes, quan ets al WC, quan estàs a punt d'apagar el mòbil, quan estàs parlant amb algú.

Poder haurem de posar horari de trucades com les oficines.

Llum ha dit...

Ai, Nessuno, t'anava a dir que jo no ho havia pas fet mai, això... però diria mentides. Algun cop ho he fet, però no massa. Al cap i a la fi, per acabar-me posant més de mal humor perquè no hi ha resposta.

El pitjor de tot no és, però, quan envies un mail o un sms i la resposta no arriba aviat. El pitjor de tot és quan t'adones que la resposta no arribarà. Vull dir, hi ha un temps en el que la resposta pot o no pot arribar, però arriba un moment en el que tens la seguretat que el missatge ha estat rebut i no hi haurà resposta. En aquest moment, quan et comences a maleir els ossos, i comences a pensar que per què coi ho vas fer... no és massa bo, que diguem. Però bé, ho deixarem estar, que avui n'he tingut un d'aquests (i llavors et dius idiota, idiota, i més idiota), i entre això i el dia...

De totes formes, no et quexis... Tots, conscient o inconscientment, hem provocat aquesta sensació en algú altre. Així que pensa en la de pasta que t'has gastat, però també pensa que hi ha gent que haurà esperat una resposta teva i no l'haurà tingut, o l'haurà tingut molt tard.

Coi, ja podria haver fet un post!

Exacte, erakkia. Els anuncis de compreses ja de per sí són patètic. Però és que quan tens la regla ja és per canviar de cadena directament.

Jaja, nú, tota la raó pel que fa a l'anunci. I pel que fa als sms... jo també en rebo pocs. Molt pocs. Poquíssims. Però en fi, és el que hi ha. I no, no arriben mai quan estàs avorrida, quan voldries que arribessin, sempre arriben en el pitjor moment... o ja directament no arriben :-(

maiagust ha dit...

Caram Llum, si trobéssim en alguna banda que la retenció de líquids augmenta el tamany de ... posem, la titola (quina vergonya escriure titola! alça aquí! ja hi he tornat!) doncs m'imagino la mateixa stuació que amb les dones: vinga a retindre, vinga a retindre... ( perdona pel comentari aquest tan indecorós. Podria borrar-lo i no enviar-te'l però no ho faré: em llançaré a la piscina! :) )

I jo rebo tans pocs sms que estic pensant a donar el meu número de mòbil a qualsevol empresa de propaganda perquè m'enviïn sms de publicitat a cada instant. Així faré veure que estic sol·licitat i que la meua vida social és enorme.

Llum ha dit...

Tranquil, maiagust, digues el que vulguis. Després d'aquest post, ja tornaré a estar com amb l'altre blog... La gent arribarà buscant augments de pit i coses per l'estil... i mira que no volia, eh!

Jaja! Mira, doncs jo també ho faré, això de la propaganda. Almenys algú m'enviarà sms... Ai, és que fa tanta ràbia quan algú et diu: "Tu envia sms quan sigui, que no molestes". Però llavors els sms només van en una direcció :-(