diumenge, 28 de maig del 2006

Quins mesos més llargs!

Baixada de pressió.

Pell vermell gamba.

Suor.

Mareig.

Tancada a casa de 10 del matí a 8 del vespre per evitar les coses anteriors.

Fugida de la inspiració.

Ganes d'emigrar a països més al nord o molt més al sud.

Galtes vermelles tot el dia (ai, no, que això ja és normal!)

Ara me n'aniria a córrer una estona, però ai! Si surto no podré arribar ni a la casa del cantó, que ja estaré per l'arrastre.

Ai, la calor fa que em costi menys enfadar-me. Bé, enfadar-me, el que es diu enfadar-me, no. Deprimir-me. Bé, deprimir-me tampoc. Que les coses em sàpiguen més greu que el que m'haurien de saber. Determinades coses. Bé, és igual, no venen al cas.

I el fet de que sembla que últimament estigui jugant al gat i a la rata encara em toca més la moral. Arribo, i una persona acaba de marxar. Marxo, i al cap de poc arriba.

Que ningú em faci cas, des d'ara fins al setembre. La calor m'afecta les neurones.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs serà qüestió de buscar una bona ombra i un capitan cola, no?

Anònim ha dit...

Si, aquesta calor és una mica desagradable, però com que no hi podem fer res, ja saps, hauràs de sortir al carrer cap al vespre, que s'està de conya!

Anònim ha dit...

La calor a mi tb em deixa out. Jo ja estic totalment decolocat i la cosa acaba de copmençar. I amb la calor apareix gent i gent i guiris i guiris que fan que encara sigui mes dificil de suportar.

Anònim ha dit...

Ai, sí, ja ha passat la calor (per sort!!!)