L'altre dia vaig anar al metge. Com que sóc una despistada i no vaig portar-me res per fer (i em vaig haver d'esperar mitja hora a que el metge aparegués), em vaig posar a llegir una revista mèdica que hi havia per allà.
Em vaig aturar en una pàgina on parlava de l'alçada dels nens i hi havia una fórmula per calcular l'alçada a la que arribaria un nen o una nena. L'alçada teòrica, és clar. Ja deia que la cosa no era exacta (faltaria més!) però que era una bona aproximació, per fer-se'n a la idea.
La fórmula era molt fàcil: es feia la mitjana de les alçades del pare i de la mare. Si era una nena, es restaven 6.5 centímetres a aquesta mitjana. Si era un nen, es sumaven 6.5 centímetres.
I està clar: jo agafo l'alçada del meu pare, li sumo l'alçada de la meva mare, divideixo per dos, li resto 6.5 centímetres i... ON SÓN ELS MEUS 13 CENTÍMETRES?
Sí, d'acord, era una fórmula aproximada. Però és que 13 centímetres és restar dos cops el que s'ha de restar si és una nena! Què passa, que jo sóc una nena cúbica? Bé, nena em sembla que no, però cúbica...
A mi m'han timat! On són els meus 13 centímetres?
Per això quan havia d'anar cada cap de setmana amb la maleta amunt i avall tenia tants de problemes per posar-la al portaequipatges dels vagons de la renfe. Més d'un cop havia hagut de pujar de peus a sobre el seient per poder-la pujar o baixar. Sí, no em fa cap vergonya reconèixer-ho: si no hi arribo i ningú m'ajuda, d'una forma o una altra hi he d'arribar!
Per això quan arribo a una classe i la pissarra està escrita es queda tota l'hora amb una lletra que no és meva de la meitat cap amunt. Això sempre i quan no surti el graciós de torn, que digui: "T'has deixat d'esborrar un tros!", que llavors el faig aixecar, li dóno l'esborrador, i que esborri. I si medeix metre-seixanta-i-tants, que faci saltets, que sinó els he de fer jo!
Per això el meu cotxe porta el seient del conductor a davant de tot. No es pot tirar més endavant. Ah, sí, ara que hi penso: senyors dissenyadors de cotxes, quan feu proves amb els cotxes, poseu-hi un ninotet de metre-seixanta, que llavors la resta tenim problemes. Perquè, com voleu que deixi 25 cm entre el volant i jo si llavors no arribo als pedals? I el cinturó? El tinc graduat a baix de tot, però com que el seient està tan endavant, em queda massa amunt i em passo tota l'estona que vaig en cotxe fent-lo baixar. Què us costa deixar que es pugui graduar una mica més avall?
Per això només faig servir la part de baix del meu armari. De la meitat cap amunt, no tinc ni idea de què hi ha.
On puc anar a reclamar? Jo vull que em tornin els meus 13 centímetres!!!
dimarts, 23 de maig del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
16 comentaris:
els tinc jo!
perquè si faig aquestes operacions, resulta que a mi m'hen sobren 12, de cm... (els meus pares son molt baixets)
esther
Ostres! Doncs ja me'ls estàs tornant, eh! :-)
Quin susto!
Amb aquest títol i tenint en compte que fa poc van publicar un estudi on deien que 13 cm es la mida promig dels penis en ereccio dels espanyolets...
;-)
(et prometo que es cert)
Ostres, ara m'has fet riure! No, no, els centímetres són d'alçada!!!
Aix lo dels cotxes... Jo que tampoc soc cap Tatxenko l'he de portar el maxim possible al darrera. I que consti que no hi vaig arrepenjat....
Doncs jo sí que m'hi arrepenjo, a vegades. I això que quan, per casualitat, algú puja al cotxe (a part de mi) sempre fa la mateixa brometa: "Estàs molt endavant, no?" Ai, quina ràbia!!!
Quin timo!!! Això és una farsa, que et tornin el calers, però ja!!!
Doncs és un gust anar amb cotxe amb la meua cosina: té un Corsa petit, petit, i ella està empegada al vidre de davant i ens deixa un lloc al darrera que pots estirar les cames i tot!
PS: com en Dan, primer he pensat una altra cosa...
si, jo també vull els meus centimetres!!
la ma de cops que he hagut de pujar-me al seient de la renfe, i la gent mirant malament... que voleu, que deixi la jaqueta alla?
Aixo si, dels retalls dels camals, s'en poden fer faldilles o pantalons de pedaços.
jo em faig la idea i en lloc de pensar que soc baixeta... em dic que soc mini ^_^
Sí, Zinc, que em tornin els calers... però a qui reclamo?????????
Sí, maiagust, això del Corsa de la teva cosina és el mateix que diuen del meu cotxe: si algú ha d'anar a darrere, té tot el lloc que vol, i més!
I pels pensaments... coi, que no sabeu pensar en res més? ;-)
Mira, erakkia, jo algun cop m'havia preocupat per la gent que em mirava malament quan pujava als seients de la renfe. Fins que vaig decidir que si no volien que hi pugés, que m'ajudessin. Així que res, si ells em miren malament per pujar, jo els miro malament per no ajudar. Apa!
El problema és que jo tampoc sóc tan mini... Bé, una mica mini sí que sóc, però hi ha gent que ho és molt més que jo!
Com diu un profe meu, aproximació és una manera fina de dir xapussa. Aquesta fòrmula és una xapussa, perquè segons això jo hauria de ser molt més baixeta. Així que tranquil·la, ningú t'ha estafat.
I amb el seient de cotxe, a mi em passa al revés: quan puja algú altre fa la broma: "per què no treus el seient de davant i seus al de darrera directament?".
Sí, marta, el teu profe té tota la raó. Però una cosa és aproximar i que et quedi una cosa similar, i l'altra és aproximar i que t'equivoquis de 13 cm!!!
A veure llum, no m'estranya que de vegades et queixis de segons què. Potser hauries de demanar un cop de mà en lloc de trepitjar el seient. Tu ja saps que sovint la gent és tímida i necessita un estímul, només una paraula, per mostrar-se disposada a ajudar i a partir d'aquí....
Hauries d'explotar més aquests 13 cm. que dius que t'han robat: quantes oportunitats perdudes.
Jaja! Potser tens raó, pere. Però no comptes amb què jo també sóc tímida i necessito un estímul per demanar ajuda... Ai, ara m'acabo de recordar d'un anunci de TMB. Però millor vaig a treballar...
Segons els calculs m'en sobren 18 cm, pero..... " lo q se da no se quita!!!!" :P
Ostres, bob, déu n'hi do!
Publica un comentari a l'entrada