Sense llum

Et despertes al matí. Et dóna la impressió que has dormit hores i hores. I, de fet, és veritat. El dia anterior vas anar a dormir aviat, perquè et trobaves malament. Mires l’hora. No t’adones que no es veu la llum que fa normalment la radio. El despertador diu que són les 6. Un dia qualsevol ja hagués sonat el despertador, o estaria sonant, però avui no. Avui dormiràs una hora més, a veure si et recuperes. A fora plou.

A les 7 et desperta el despertador. El primer que et sorprèn és que la radio no hagi sonat abans. Seria el més normal. Però penses que potser és que et vas equivocar amb l’hora. Mires i veus que no fa llum. “Vaja, ja s’ha desendollat”. Busques el llum. I quan veus que en donar-li a l’interruptor no s’encén cap llum, no et sorprèn. De fet, tampoc és tan estrany per aquí. Et comença a pujar la mosca al nas.

Vas al lavabo. Saps que serà impossible rentar-se la cara. Perquè a casa teva no hi ha aigua potable: l’aigua ve del pou. I perquè l’aigua pugi del pou a casa, l’ha de bombejar el motor. I amb què funciona el motor? Exacte! Amb la llum que no hi ha. I com que sempre ets l’última d’aixecar-te, algú haurà fet servir l’aigua que quedava a les canyeries abans que tu.

Vas a esmorzar amb resignació. Ja saps què t’espera. La cuina està fosca. No hi ha llum ni dins ni fora. Vols seguir el ritual de cada dia, però... El primer que fas és agafar un got (perfecte, això la falta de llum no t’ho impedeix). El segon pas és posar el got sota l’aixeta i omplir-lo d’aigua. Obres l’aixeta (encara ets al món dels somnis). No raja. Ah, és clar! No hi ha aigua... Penses a omplir-lo amb aigua de la nevera. Obres la nevera. Està fosca. Però encara falta el millor. Omples el got d’aigua. Obres el microones. Abans de posar-hi el got, ja t’adones que per més que posis el got a dintre, l’aigua seguirà tan freda com està ara. Penses que potser podràs escalfar l’aigua a la cuina. Però no, això tampoc. A casa tampoc hi arriba el gas natural. Hi ha una cuba a fora a casa i el gas ve d’allà... quan hi ha llum. Et mires el got. Et mires la bosseta de te. Et beus el got d’aigua freda.

Segon pas de la rutina matinal a la cuina: agafes el comandament de la tele per mirar les notícies. Ni tan sols prems cap botó. Deixes el comandament a sobre la taula i te’n vas a obrir un armari, el del pa.

Quan vius a 5 Km de la fleca més propera, no vas a comprar el pa cada dia, ni molt menys. Vas a comprar el pa un cop al mes (com a molt, dos cops al mes). El pa es queda al congelador. El congelador està ple de pans de mig tallats. De tant en tant, n’agafes un i el deixes fora del congelador, fins que s’acaba. Així que la majoria dels dies menges pa que s’ha descongelat fa un mínim de dos o tres dies. En resum: la major part dels dies, el teu esmorzar consisteix d’una torrada (que fa la torradora elèctrica) amb oli. Avui tens dos opcions: pa congelat o pa de fa 4 dies. Et decideixes pel pa de fa 4 dies, sense torrar. En comptes de posar-hi oli, obres la nevera (que està fosca) i hi trobes la mantega que fa servir el teu pare. Decideixes que amb la mantega el pa no semblarà tan dur. Així que canvies l’oli per la mantega.

Mires al teu voltant. Està tot fosc. Ara et beuries el te, però et fots.

Ara te n’aniries a dutxar. Però no tens aigua. Et recordes del gimnàs. Si m’hagués aixecat més aviat i hagués anat al gimnàs, ara em podria dutxar. Encara hi pots anar... però no. El gimnàs és a mitja hora de casa i has d’anar a treballar. Sempre hi ha la possibilitat de sortir a fora: amb l’aiguat que està fent, et pots dutxar amb aigua de pluja. Total, si no tens ni llum, ni aigua, ni gas, tampoc no pots fer massa res. Tens telèfon, això sí. Però, de què serveix?

Obres la porta del garatge, entres al cotxe. La primera senyal de civilització que veus és la llum del cotxe. Entres al cotxe, engegues el mòbil. I la pantalla fa llum! Fins i tot això et fa il.lusió. Dones al contacte i s’engega la radio del cotxe. Oh! Una veu! Ara sentiré les notícies!

Surts de casa. Quan acabes d’entrar a la carretera, sents com arriba un missatge. Ostres, un missatge! Massa civilització en un moment. A més, a mi no m’arriben mai missatges i el mòbil no sona mai, raó per la que el mòbil es passa la major part del temps perdut al cotxe (més aviat, tirat al cotxe).

Arribes al primer semàfor vermell del dia. Ostres! A la ciutat tenen llum! (Com no?) Mires el missatge i és d’un mòbil que no coneixes de res. Perfecte, algú que s’ha equivocat. Ja m’estranyava, a mi...

Comences a llegir, mentre el semàfor continua vermell:

“Envia akesta estrelleta
_/|_
>’.’<
a molts amics (a mi també) si 3 tornen, 1 dls teus somnis es farà realitat! Feliç setmana de l’amistat”

Què dius que què? Mira, estic de mala llet, avui no hi havia llum a casa, no he pogut esmorzar el que esmorzo normalment, no m’he pogut dutxar, ni tan sols m’he pogut rentar la cara! I em dius que feliç setmana de l’amistat? Qui ha decidit que la setmana de l’amistat era aquesta? I per què aquesta i no la que ve, que comencen tots els col.legis, instituts i demés, i els nens es tornaran a trobar amb els seus amics? No seria més lògic que la setmana de l’amistat fos la setmana que ve? I tu, qui coi ets? Segur que ets de la timofònica. Si s’envien molts missatges d’aquests, tindreu recaudació extra, veritat?

Això sí, he de reconèixer que l’estrella és maca.

I això també: ja torna a haver-hi llum a casa! Bé, llum, aigua i gas.