Fa uns dies, per la raó que fos, vaig passar una setmana o una setmana i mitja una mica enfonsada (bé, suposo que hi hauria de treure l'"una mica"). Però les coses es van arreglar. El que em va sorprendre no és que s'arreglessin (un dia o un altre m'havia d'animar), ni que s'arreglessin massa aviat o massa tard. El que em va sorprendre va ser com es van arreglar.
De cop, un dia tot va començar a anar malament. I a cada cosa que feia, les coses anaven més i més malament. I no sabia per què. Intentava pensar en altres coses, però a la que pensava en altres coses que fossin millors, llavors s'espatllava una altra cosa. I ja no sabia pas què fer. Qualsevol cosa (bona o dolenta) em feia plorar o em feia venir ganes de plorar.
Ahir estava per casa i va passar una cosa d'aquestes que fa una setmana m'haguessin fet plorar (mira que s'ha de ser bleda!) I em vaig adonar que ni plorava ni tenia ganes de plorar. Em vaig posar a pensar quant feia que no plorava. No em va costar massa trobar el moment en què em vaig animar i de cop em va passar tot.
Potser va ser simplement que el meu cos em va dir que ja n'hi havia prou, que allò s'havia d'acabar. O potser no.
El moment va ser una simple conversa, curta i sense gaire substància.
Això em fa pensar en aquells petits gestos que fem. A vegades no ens podem arribar a pensar en com poden ser d'importants per algú. Un simple hola o un simple parar-te 5 minuts per dir alguna cosa algú, pot fer que aquesta persona s'animi. Intentaré ser més simpàtica, per si puc alegrar el dia a algú. Tampoc crec que jo pugui alegrar el dia a ningú, com aquesta persona em va alegrar a mi. I tampoc vull fer-me pesada. A vegades sóc una mica pesada i penso que faig nosa, i no sé si em passo per massa o per massa poc. La psicologia no és la meva especialitat. Faig nosa o alegro el dia algú? Ja estic tornant a donar massa voltes a les coses?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
10 comentaris:
Extraordinari, ja està publicat el teu article sobre calendaris a l' altre web!!!! Ei, no et deixis aplastar!!!! Se t' està enrient a la cara!!!! Això és denuciable, perquè malgrat que canvii l' hora al blog, en algun lloc ha d' haver quedat registrada l' hora real. Però ja sé, és una merda posar una denuncia... Escolta, em deixaries parlar d' això al meu dip?? Es que m' ha donat ràbia, no hi ha dret!!!!! M' agradaria que tothom ho sapigues. Siusplau, digue' m algo per aquí.
I de debó, s' ha de fer alguna cosa... No és morro, això,... s' ha de ser una filla de...
Gràcies pel suport, Esteve. Sí, digues el que vulguis al teu dip.
Gràcies a tu, per avisar d' això. Abans de publicar-lo vull donar un cop d' ull més detingudament a aquesta web. Això s' ha de tallar de socarrel...
Potser m'equivoco. Però em sembla que no. La persona que està copiant els meus escrits, avui n'hi ha un de la primavera, de les orenetes. No acostumo a fer-ho, però he vigilat les ip i la única ip que ha mirat els mesos de primavera últimament, és l'anònim dels comentaris d'aquest post: http://estranya.blogspot.com/2005/08/per-qu-hauria-de-ser-diferent.html
Potser m'equivoco. Per això no dic res més. Aquell dia, la ip del comentari em va cridar l'atenció per una cosa. I avui m'he recordat que era la mateixa ip.
No, no us vigilo. Només que hi ha casos que em criden l'atenció i només miro això molt de tant en tant.
Ei, has pensat que potser "l'estranya" (en el pitjor sentit de la paraula), és aquesta altra persona que té tan poc esperit que només viu dels sentiments robats?
Esteve: Compta amb mi si tens alguna idea genial per denunciar el tema.
Estic amb vosaltres això que fa aquesta "persona" és repugnant. Compteu amb mi.
Ostres! Moltes gràcies a tots.
Uff, les IP. No sé si coneixes en Tros de Quòniam. Segur que algun cop l' has llegit. Doncs tenim la mateixa IP. Exactament la mateixa, no em preguntis com. O això em va dir una persona, que em va enviar un e-mail preguntat si jo era en Tros de Quoniam amb una altra identitat...
Coi! Doncs suposo que ja és casualitat...
El que passa amb aquesta persona és que entra amb una ip que és d'un altre país, i concretament des d'una determinada empresa. O això, o fa algun xanxullo. És per això que em va cridar l'atenció. I dubto que hi hagi molta gent en aquell país (i en aquella empresa) que llegeixin en català...
Mirau-ho pel costat més positiu: Jo no vos coneixia a cap de vosaltres tres, estranya, esteve m. costa i plagiadora i ara, gràcies a l'escrit d'esteve m costa, sí. Els escrits d'estranya estan molt ben escrits, els de plagiadora, atès que són els mateixos, també. I si fos vera que plagiadora és una nina de 15 anys, des de la perspectiva psicològica, per ventura és que està enamorada d'estranya o, al menys, de la teva manera d'expresar i, plagiant-te, el que fa és voler ser tu, voler identificar-se amb tu, voler expresar-se com tu. Enhorabona estranya per ser un model envejat. Enhorabona esteve m. costa per la teva perspicàcia investigadora. Enhorabona plagiadora per estar enamorada.
Publica un comentari a l'entrada