Me'n vaig a estudiar...

Que cadascú és com és, ja ho hauríem de tenir clar. I jo, que fa uns quants dies que no sé com m'ho faig, però només faig que sentir i llegir coses que no hauria d'haver sentit o llegit, he hagut de fer un esforç considerable per repetir-m'ho a mi mateixa, per dir-me que jo sóc com sóc, que sempre ho he sigut, i que no per això he de ser millor o pitjor (sobretot pitjor) que un altre.

No, jo no sóc divertida. Mai he volgut ser-ho. O sí? No, no sóc una persona del que la gent considera divertida. Però... això no vol dir que no em sàpiga divertir. Vol dir que no em sé divertir de la manera que es diverteix l'altra gent. O, d'alguna altra manera, que el que diverteix a l'altra gent, a mi m'avorreix. Vol dir que no em diverteixen les coses que representen que m'han de divertir. Per què? Qui ho ha dit? Diverteixen a tothom? O hi ha molta gent que fa veure que es diverteix amb aquestes coses, per no ser un bitxo raro? Per no ser titllat de raro? D'avorrit? Per no quedar-se en un racó?

Jo em sé divertir. Però la meva forma de divertir-me no inclou l'alcohol. Almenys a dintre del meu cos. Els altres que facin el que els doni la real gana.

Qui no s'ha divertit mai jugant a l'Uno? Jo sí. A l'Uno, o a qualsevol joc de cartes. Un dia, al tren, hi havia dues noies que jugaven a cartes. I ho feien amb unes poques ganes, amb un avorriment...

No, no sóc una persona divertida. Però hi ha determinada gent que em coneix. Em coneix com "l'explicadora d'acudits". Sí, això. Jo sempre callo. Mai em faig veure. I no deixo que els altres em mirin. Però quan agafo confiança, i hi ha l'ambient correcte... vaja, que és difícil fer-me parar.

Ein? Que qui és la noia del paràgraf anterior? Sí, sóc jo, i no m'estic venent. Simplement, explico un fet. Un fet que segurament moltes persones com jo hem viscut.

Que jo no parli no vol dir que tingui opinió.

Que no em begui una ampolla del que sigui no vol dir que no em sàpiga divertir.

I unes quantes més que no penso posar.

Ara me'n vaig a estudiar. Sí, a estudiar. Un dissabte a la tarda. Per una cosa que mai em donarà de menjar. Un hobby. Un hobby al que hi he dedicat moltes hores a la meva vida. Però sí, vaig a estudiar. I, estudiant, m'ho passaré molt bé. Em divertiré molt.

Tot i que, potser, el que passa és que, com que no em sé divertir, qualsevol cosa em sembla divertida...

Per cert, algú s'ha adonat que a partir d'ara tots els meus blogs, antics i nous, són aquí mateix? (ha sigut divertit posar-los tots aquí... :-D)