dimarts, 24 de juny del 2008

Aquella noia de 26 anyets...

El dia que vaig decidir fer una nova plantilla pel blog (que, per cert, encara no està acabada, hi falta alguna coseta, però ja s'anirà fent), vaig decidir que hi afegiria una altra cosa. Una cosa que jo necessitava, tot i que fins aquell moment no sabia que necessités.

Què necessitava?

Em necessitava a mi mateixa dient-me coses des del passat.

Escric molts posts, això no és cap secret. I la majoria dels posts reconec que són prescindibles. Hi ha un munt de posts que, si s'esborressin, no passaria res. Però n'hi ha uns quants, un percentatge petit, però com que he escrit tants de posts, és un número gens despreciable, que necessito tornar a llegir. Posts que necessito recordar. Coses que vull recordar.

És per això que he creat aquest apartat a la part superior dreta, on hi surt (com no podia ser de cap altra manera) un post aleatori. Un post del passat. Un post que diu alguna cosa. Un post que és especial per mi, per alguna raó o per alguna altra.

Segurament hauria de fer-ho d'alguna altra manera. Aquest post aleatori no hi és perquè la gent hi entri. És perquè hi vull entrar jo, ho vull recordar jo. Allò que deia fa uns dies de fer les coses perquè m'agraden a mi.

El que està clar, de totes formes, és que aquests posts els he d'anar posant. Aniran apareixent mica en mica, suposo que els caps de setmana em dedicaré a rellegir-ne algun... o ja ho veurem.

Però avui he començat pel principi i he vist...

He vist a una noia amb les coses clares. On és aquella noia? Què passa, que amb els anys he anat perdent?

Aquella noia tenia les coses molt clares, i parlava sense problemes. No vigilava qui llegís. Simplement, deia. És clar que a aquella noia no la coneixia ningú. Però m'agradaria ser aquella noia que tenia les coses tan clares. M'agradaria poder dir les coses que deia aquella noia. M'agradaria...

No van al revès, les coses? La gent, quan es fa gran, veu les coses més clares i li importa menys el que digui la gent? Per què jo faig el pas enrere?

Sobretot hi ha hagut un post que m'ha deixat sense paraules. I és que... sí, sabia que l'havia escrit. Sí, ho tenia clar. Sí, ho segueixo pensant.

Però ja no hi sóc a temps!

M'agradaria tornar a tenir la determinació d'aquella noia de 26 anyets. Tornar a escriure sense preocupar-me com aquella noia de 26 anyets. Veure les coses clares com aquella noia de 26 anyets.

Com he arribat fins aquí?

Però, de qualsevol manera, segueixo essent aquella noia de 26 anyets. Només que ara en tinc 29. Aquella noia ha de viure dintre meu.

Ja ho sé. He de lluitar per treure-la fora.

De moment, ja ha començat, en forma de plantilla. Però continuarà.

Perquè, com ja vaig dir fa uns dies, Visca jo!

13 comentaris:

Unknown ha dit...

Bé, com dius aquella noia és a dins teu. Pots recuperar-la sense oblidar el què has après.
No sé, jo no crec que quan ens fem grans tenim les coses més clares necessàriament, de vegades, passa al contrari, potser, perquè per aprendre necessitem desaprendre, almenys algunes coses. No sé el meu company de feina temporal de 22 anys té les coses més clares que jo, però potser d'aquí 8 anys les coses seran al revés. No sé, potser generalitzo el que em passa a mi, però ja em veus quasi en tinc 31 i sóc una immadura i sospito que ho continuaré sent perquè a aquestes alçades! :p
Perdó, pel post comentari. Bé, em deixo una cosa: vull tornar-ne tenir 26! :p

Llum ha dit...

Això espero, Tirai, poder-la recuperar!

Jo em sembla que també seré una immadura tota la vida. Però em fa ràbia veure que quan era petita era tan gran i ara sóc tan petita!

Jo també vull tornar a tenir-ne 26!

Sergi ha dit...

Poques persones deu haver, almenys a la nostra terra, que hagin escrit tants posts com tu. I estic segur que molts més dels que creus mereixerien ser recordats. M'agrada la teva idea. No per gran però si per veterana, està molt bé tirar la vista enrere i veure què deies fa un temps, perquè el teu bagatge és extens.

Sé que aquesta idea que has tingut respon a criteris molt més profunds que els que jo destaco, no m'ho tinguis en compte si us plau, però jo trobo també important el que et comento, posts de 5 anys diferents, uns quants més de mil... és impressionant.

Eli ha dit...

La vida són circumstancies...
El que esta clar, és que cadascú te l'essencia del seu ser, en el seu interior...
L'únic, que per les circumstancies de la vida, un es pot mostrar de diferents maneres, en moments diferents...
No deixis de ser tu, això és importantíssim!
;-)

Laia ha dit...

Són moments, instants diferents. No persones diferents. Jo crec que potser si busquessis un post aleatori de llavors, potser no tindria el mateix optimisme o la mateixa empenta. Hi ha moments de tot.

Llegeix el teu primer post del 2008. Encara el recordo. I el trobo optimista, amb força, amb empenta, amb la LLum i les coses clares. Ets tu, i ho continues sent! Així que... a despullar-se metafòricament! :P

Llum ha dit...

Sí, XeXu, en tinc "identificats" uns quants, amb més posts que jo en català, però poquets... I sí, em va agradar tirar la vista enrere.

Suposo que sí, Eli, que cadascú té l'escència a dins seu. Però seguiré essent jo, no et preocupis!

Laia, això espero, que no siguem persones diferents. Despullar-me? Fa caloreta, no? Anirà bé :-D

Unknown ha dit...

Ostres! Sí, torno a comentar. Acabo de llegir el post de la inseminació artificial i algun altre. Ara, entenc més el què volies dir. :-) Però, bé, hi és la noia de 26 anys és dins teu! Tot i que a mi ja m'agrada la de 29, eh!

Anònim ha dit...

Posats a tenir uns anys que ja s'han passat, n'hi ha molts que m'agradaria viure d'una altra manera, però suposo que sóc com sóc perquè he viscut el que he viscut, doncs ja està bé així. Crec que mai no és tard per tenir dubtes nous, que també són aprenentatges nous. Encara que a alguns els hi pugui semblar immaduresa, que no crec que sigui el cas.

Anònim ha dit...

Visca Tu! :-)

Jordi Jordi ha dit...

Serà un veritable plaer descobrir aquestes petites joies que d'altra forma podien quedar amagades.

Llum ha dit...

Tirai, el post de la inseminació artificial és el que va provocar aquest post... De fet, crec que he descobert la diferència entre la noia que va escriure allò i la d'ara, i no sé. La d'ara té el cap més ple de perdalets, però també té més esperança. No ho sé, era un post per avui, però avui en tenia 50. Potser surt demà, però avui estic que no m'aguanto dreta!

gripaublau, jo crec que posada al mateix lloc, amb la mateixa edat, hagués fet exactament el mateix. I hi ha coses que potser les podria haver fet millor, ho sé, però posada en la situació, no ho hagués sabut fer millor. Així que mira, sóc com sóc, i ja està.

Visca! :-)

Jeje, Jordi Jordi, aniran sortint. Però perquè em va bé a mi recordar!!!

Unknown ha dit...

Llum Ostres! Això que dius em sembla molt bé! Però no crec que l'expressió sigui tenir pardalets al cap. No en trobo cap, però una de més positiva segur!
De seguida, he sabut que aquell era el post!
Perdó, no he pogut evitar tornar a comentar el què deies!
Joder! Amb les botzines! Havia de guanyar Espanya?

Llum ha dit...

:-) Bé, no sé si tenir pardalets al cap és el correcte de dir, però crec que ens hem entès, no?

Ah! Pots comentar tantes vegades com vulguis!!!

Del partit prefereixo més no parlar-ne :-(