He començat amb molta energia, tot i que sabia que acabaria rebentada. Rebentada? Bé, suposo que rebentada és poc.
Tres hores i mitja més tard, he tingut la possibilitat de seure. Allà hi havia una cadira, feia tres hores i mitja que corria d'una banda a l'altra, sense parar. I la cadira em deia "seu, vine, seu!"
Però no m'he assegut. Perquè sabia que si m'asseia, ja no em tornaria a aixecar. Em quedaria asseguda i no podria aixecar el cul de la cadira.
He acabat la feina, i ara tinc una pila de feina (i mai més ben dit) que espanta i tot! Que la volia posar dintre d'un calaix (la pila) i el calaix era massa petit!!!
Fa una estoneta que he arribat a casa, no gaire. I ara he agafat la butaca on acostumo a seure. I aquí estic, a la butaca.
Només tinc una pregunta: quan tindré prou valor per aixecar el cul d'aquí? Perquè, la veritat, un cop asseguda, qui em farà aixecar? Encara que només sigui per canviar la butaca pel llit... Encara que només sigui per canviar l'ordenador per un llibre...
Crec que hauria d'haver anat directament al llit...
dimecres, 4 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
Hahaha Bon post! De debò! És un gran post perquè expliques com ens hem sentit tots de cansats algun cop i mai se'ns ha passat pel cap escriure'n un post! Apa, descansa!
Gràcies, Tirai. Crec que em disposo a fer un esforç sobrehumà... Tanco l'ordenador i agafo un Tintín de camí al llit. Va, sí, aixeco el cul... Un, dos i... tres! Amunt!
tinc un parell de mans tendres que poden ajudar-la a desferrar el cul del seient ... salut
Canviar l'ordinador per un llibre és un bon motiu, no creus? No t'ha animat a aixecar-te això?
jaja, molt bona, mosèn.
XeXu, l'ideal hagués sigut que algú em portés el llibre i deixar l'ordenador. No tenia res a veure amb l'ordenador, sinó en què no em podia ni moure.
Em sembla que això em passarà aviat, ja em puc anar preparant. No estic segur de si és millor anar a dormir directament o desconnectar un moment amb l'ordinador o amb algun llibre... Penso que el problema, en tot cas, pot ser sopar malament. Espero que avui estiguis més descansada.
Jo no puc anar a dormir sense abans haver llegit, o fet alguna cosa per l'estil. He de desconnectar, com molt bé dius. I si estic molt cansada, gairebé ni sopo (o no sopos directament). Però ahir era cansanci degut a un sobresforç... allò que no et pots ni moure, i avui em fa mal tot :-(
Espero que a tu et sigui lleu!
Publica un comentari a l'entrada