dilluns, 23 de juny de 2008

Ho acabo de fer...

Avui és la nit de sant Joan. Avui hauria d'estar a fora, si no em fessin por els petards.

Avui hauria d'estar cremant el passat a la foguera.

Hauria d'estar cremant el blog a veure si puc fer que torni a funcionar?

Però no he fet res de tot això.

Estic sola a casa, i això és molt perillós. Jo, sola a casa, que havia planejat modificar la plantilla i...

... i no puc modificar-la (mira que estic pesada, amb la plantilla dels nassos!!! Després ho tornaré a intentar)

Però he fet una cosa molt diferent. Per curiositat, he anat a petar al Facebook. I allà no he pogut resistir la temptació de buscar gent que hagués anat al meu institut...

Acabo d'enviar un missatge a una noia que sé que m'engegarà. A una noia que sé que pensarà que sóc una fracassada. A una noia que se'm mirarà per sobre l'espatlla.

Però deu ser el sant Joan, i que em sembla que no és massa bo estar a casa.

Ai, per què ho he fet?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Saps que de cap manera no ets una fracasada. La llàstima és que enviÏs missatges a la gent que saps que t'engegarà i no ho facis amb la gent que et parlaria de bon grat. I amb això no vull dir res.
Que passis una bona nit de Sant Joan!

Llum ha dit...

Ser un fracassat o no depèn del punt de vista, i depèn de la persona amb qui et comparis.

gripaublau ha dit...

Ves a saber, i si resulta que t'enduus una sorpresa? Amb les expectatives que tens posades amb aquesta noia, qualsevol cosa que ella et digui o deixi de dir no ho pot fer pitjor, però en canvi millorar-ho no és tan difícil.

Llum ha dit...

Tens raó, gripaublau. No espero que em contesti, així que si contesta, suposo que m'enduré una bona sorpresa.

És que era la meva millor amiga a l'institut. Era un any més petita i... i bé, jo sempre havia tret molt bones notes, i ella no. I, quan vaig anar a la universitat, la cosa va canviar: jo vaig deixar de treure excel.lents, i ella va anar a un lloc on va començar a treure els excel.lents que no havia tret mai. I llavors va deixar de voler saber res de mi.

Però, no sé, després de tants anys... doncs mira, m'ha fet gràcia dir-li hola... Sé que no serem amigues, però tenia curiositat per saber com li anava tot...

Jordi Jordi ha dit...

A mi també em fan por els petards, però és un secret. No hi diguis a ningú. Sobretot.

Llum ha dit...

:-) Jo et guardo el secret!