dissabte, 14 de juny de 2008

Nereida

Li hauria de dir. Li hauria de dir que no em dic Nereida. Li hauria de dir que en realitat em dic Laia. Però, és que li fa tanta il.lusió... M'havia de trobar un nom, i com que la Laia va ser la primera a descobrir qui era jo, ha decidit posar-me Nereida.

La casualitat, però, ha fet que jo em digui Laia. Me'n dic des de que vaig néixer. Sí, les fades també neixem. I morim. Tot i que jo encara sóc molt jove i no sé massa sobre la nostra reproducció, perquè jo sempre he vist només fades femelles i cap "fado". Serà que s'amaguen? Serà que les fades neixem per generació espontània? Jo ja pregunto, ja, però ningú em vol contestar! Algú sap com neixem les fades?

La vaig conéixer en una botiga. Jo feia temps que em passejava pel món. Un dia va venir un gripau blau i em va fer una foto. Crec que es va quedar tan impressionat amb la meva bellesa que no es va adonar de qui m'acompanyava.

El que no sabia el gripau blau és que les fotos sempre agafen una part de la nostra ànima, perquè som éssers màgics. I jo em vaig dividir en dos. Una part de mi va continuar al bosc, amb els meus amics, els de la foto, i una altra part es va quedar dintre de la càmera. I, no sé com, de cop un dia estava en una botiga i vaig sentir unes veus.

I una veu que deia: "Aquest! Aquest és perfecte!"

Llavors em vaig començar a marejar. Vaig començar a volar, però sense fer servir les ales.

Sortosament, el meu destí era molt a prop del bosc on em vaig criar. De fet, no ho digueu a ningú, però m'he vist a mi mateixa. Bé, a la part de mi que es va quedar al bosc. I sabeu què? Doncs que jo sóc més jove. Jo seré eternament jove. Ella s'ha fet gran...

I bé, fa una setmaneta la Llum va aconseguir tornar-me a muntar, i ara ja torno a viure. De moment no veig massa cosa, però el fet de tornar a estar muntada fa que pugui tornar a volar, almenys a prop del lloc on se'm veu, i pugui anar fins al bosc, a respirar aire pur i a tornar a jugar amb els meus amiguets.

Que qui són els meus amiguets?

La Llum m'ha fet una altra foto.

Però aneu amb compte! Ja sabeu què passa amb les fotos! Sí, la meva ànima s'ha dividit en mil bocins. Bé, potser mil no, perquè la Llum no té tants lectors. Però sí que s'ha dividit en molts bocins.

I ara tu, que estàs llegint això, pots triar. Pots mirar la foto, sí. I pots no mirar-la.

Si la mires, em veuràs, i sabràs qui són els meus amics. Però també, si arribes fins a la foto i mires, una part de la meva ànima sortirà de la foto i t'acompanyarà la resta de la teva vida.

Sense que tu ho sàpigues.

Tu decideixes!

7 comentaris:

gripaublau ha dit...

Finalment ja tenim la fada aquí. Té un nom molt bonic, i tant que sí.
Em pregunto si jo també tinc alguna cosa de "fado" i m'han fet alguna foto, perquè veig que en aquesta història hi tinc un paper que no coneixia. Ho hauré d'investigar.
Ah, qualsevol es priva de donar un cop d'ull a la foto. Tenir una fada per companya per tota la vida, això sí que és un privilegi!

Tirai ha dit...

Estic d'acord amb el gripaublau! Una part d'ànima de la fada la resta de la vida, ostres, qui s'hi nega? Clar que, pobreta, tenir l'ànima partida en tants bocins!
I això de veure's a un mateix... buf! Estrany :-)

Llum ha dit...

Jeje, gripaublau. El "premi" per haver encertat alguna cosa era aparèixer a la història. La Laia té el tros gros, però tu també en vas endevinar un bon tros! Bé, veig que ara ja tens una fada per tota la vida :-P

I mira, la Tirai també!!! La fada tindrà una vida ben blocaire :-D I sí, ha de ser xungo trobar-se amb tu mateixa...

Laia ha dit...

Ueeeee!!!! Que guai, m'agrada el premi!! Gràcies!!

És una sensació estranya i genial alhora, això de saber que d'aquí en endavant m'acompanyarà per sempre. però només mirar-la ja es veu que no em pot dur res de dolent!

Gràcies, doncs, pel doble regal! pel nom i per regalar-me un trosset de fada etern. Una abraçada!!

XeXu ha dit...

Em quedo una part de la Nereida per mi també, que he mirat la foto. Espero que m'acompanyi sempre. I tu dius que no se't dóna bé escriure històries inventades? Doncs aquesta t'ha quedat genial, i amb participació de blogaires, que ho complica. Molt guapa. La Nereida ja passa a ser un personatge més de la història d'aquest blog, amb la Maia, el Porquet...

gripaublau ha dit...

Doncs és un premi que m'ha agradat molt. I la història és molt bonica. Gràcies.

Llum ha dit...

De res, Laia, de res! Tu ho vas descobrir :-) Ah, i vigila el que fas, perquè com que et vigila, et vigila sempre...

Gràcies XeXu.

Doncs de res, gripaublau. Hi havies de sortir, per dir que era una fada :-D