divendres, 13 de juny de 2008

Autoconfiança (segona part)

Ve d'aquí.


Quins nervis, mare meva! Però quins nervis! Per què ho he de passar sempre tan malament?

Deixa'm mirar.

Buf! Sort que no hi ha ningú conegut. Sort que no hi ha aquella noia, com l'últim cop. Aquella noia que va venir només per escoltar el que havia de dir. Si no hi hagués sigut...

Però no, hi era, i ho va espatllar tot. No li podia dir que marxés, però...

Si no hi ha ningú conegut, parlo molt bé. Parlo, explico, dic. No em poso nerviós. No em poso vermell. No suo. Però només que hi hagi algú conegut, sobretot si és algú que m'importa...

Ah! Però quina sort! No hi ha ningú conegut.

Vinga, comencem! Vinga, va!

Ostres, i ho estic fent bé i tot! Que bé! Oh! Que bé!!!

Però... però... què ha passat? I la llum?

Coi! Per un dia que ho estic fent bé, sense nervis, sense tartamudejar, sense... i va i se'n va la llum! Ja és tenir mala sort, també...

I ara què? Diuen que sortim. Doncs vinga, cap a fora!

Continuarà...

8 comentaris:

Tirai ha dit...

Això mateix, on és la Llum? Perquè aquest post estava programat! :p
A veure com continua... Tot i que és protagonitzat per un home en aquest relat hi ha molt de Llum

Laia ha dit...

ostres que ben tramat, capítols paral·lels!! Les dues cares de la moneda... A veure com acaba això!!

Tirai ha dit...

Ei! He rellegit la primera part i ara la segona. Fa molt bona pinta. Si algú que et diu que és insegur es mostra segur... ostres, no és ell. A veure com continua... Sí, sí, m'agrada!

Llum ha dit...

Jaja, Tirai! La Llum es va quedar a treballar fins més tard (gran cosa a fer, per no ser a casa!) i després va anar allà on va tots els divendres. Ara la Llum és a caseta, però ha de marxar en una hora i no tornarà fins al vespre :-D

Per cert, ets la primera a dir-ho, però... sí, en aquesta segona part hi ha molt de Llum. Més del que voldria. Però és que en la primera també n'hi ha molt, de Llum. Totes dues tenen molta llum :-D encara que se'n vagi :-P

Ah! A mi també m'agrada. De fet, n'estic orgullosa. Però... no sé si el com acaba agradarà. Tot i que he descobert que, si m'agrada a mi, ja n'hi ha prou :-D Es tracta d'escriure per mi, no? Bé, me'l vaig deixar, però continuarà...

Jeje, Laia! Les històries paral.leles són la meva especialitat. Gràcies al gripaublau em vaig recordar que jo feia aquestes coses i... i m'ha agradat tornar-hi. No serà l'últim cop que ho faci. Però... buf! Volia fer un post amb tot això i crec que es queda com a comentari-post! :-D

Jo Mateixa ha dit...

Entenc que hi han d'haver més parts de l'història oi??, basicament per que si em deixes així sense saber que passa vinc i et faig pam, pam, al cul :-P

Petonets bonica i bon cap de setmana!!!!

Llum ha dit...

I tant, Jo Mateixa! La història té 5 parts!!! Ja estan totes escrites... S'aniran publicant, però avui no :-P

gripaublau ha dit...

Ara m'has deixat sec! He arribat, he trobat la segona i la tercera part i, quan ja tenia a punt un comentari a la tercera, resulta que havia desaparegut! Bé, m'ha agradat força el canvi de perspectiva, i de moment no hi afegeixo res més no sigui que se m'escapi alguna cosa que s'anticipi al que ve ara.

Llum ha dit...

Ai, ai, ai!

És que l'havia programat perquè es publiqués, i estava segura que s'havia de publicar demà. Però no, s'ha publicat avui. Així que l'he despublicat, esperant que ningú el veiés...

Però bé, tu ja has vist la tercera part. Es publicarà demà o dilluns. És que no volia publicar dos posts en un dia...