diumenge, 22 de juny de 2008

Itàlia, Itàlia, Itàlia!

Porto tot el dia dient "Itàlia, Itàlia, Itàlia!" cada cop que apareix el meu pare. Ell es pensa que ho dic en broma. Es pensa que ho faig per fer-lo enfadar. Es pensa que ho dic perquè comenci a dir les grandeses de la selecció espanyola.

S'equivoca.

Tinc sort que avui està de bon humor, i puc animar a l'equip que realment vull que guanyi. Itàlia.

Abans de que comencés l'Eurocopa, algú em va preguntar qui pensava que guanyaria. Itàlia, vaig dir jo. Sí, no hi entenc gaire de futbol. Però vaig dir que guanyarien o Itàlia o Alemanya. Vist el que s'ha vist fins ara, vés que no endevinés la final :-P

Sí, avui vull que guanyi Itàlia. I de golejada. I si no n'hagués tingut prou ganes, ahir encara n'hagués agafat més.

Ens vam quedar a casa sols, el meu pare i jo. En un moment vaig passar per davant de la tele. Rusia i Holanda havien arribat al final de partit empatats. Així que jo em vaig quedar davant de la tele: "Vull veure penalts, vull veure penalts!" Que quan el Barça es juga alguna cosa a penalts ho passo fatal, però quan s'ho juga algú que no em va ni em ve, és molt divertit, veure com els tiren i com pateixen. Seré sàdica! :-D

Al final no va poder ser. Per què havien de marcar dos gols, els russos? En fi... Però veure aquell final de partit em va servir per agafar més mania a la selecció espanyola. O era als comentaristes de Cuatro? O a totes dues coses? Ara em penedeixo de no haver comprat un got el dia del concert en favor de les seleccions catalanes a Girona. Hagués estat un bon punt que me l'hagués comprat i el fes servir cada dia davant del meu pare. En fi, ja no puc tornar enrere. Ja ho diuen, ja, que sempre ens penedim més del que no fem que no pas del que fem, almenys la gent com jo.

Els comentaristes de Cuatro. Estava amb ells i me n'he anat de tema. Ahir estaven comentant el partit entre els russos i els holandesos, i què es dedicaven a fer? Doncs jo estava llegint, esperant que s'acabés la prórroga, intentant no escoltar-los massa. Però em va semblar sentir que parlaven del partit. Deien que era un partit dolentíssim, i que els russos havien ensenyat a la selecció espanyola com guanyar als holandesos, i que els holandesos havien ensenyat com guanyar als russos. Vaja, que havien fet la feina d'en Luís Aragonés, i que tant si passaven els russos com els holandesos, estava clar que els espanyolets passarien a la final. I jo vaig aixecar el cap, i vaig estar a punt de dir: "Però els espanyolets no juguen demà contra Itàlia?" I si no guanyen a Itàlia, molt en faran de saber com guanyar als russos i als holandesos. Si és que els de Cuatro ja veien els espanyolets campions de l'Eurocopa, i jo els veig caient a quarts de final!

Que sí, que ha de guanyar Itàlia! No pot ser de qualsevol altra manera!

I això li deia a algú per mail, avui. Un mail que ja he enviat. I que sé que, segurament, si tornés avui, em diria que no, que vol que guanyi Espanya. I somric, perquè em sembla que tots dos som uns traidors a les nostres pàtries. Jeje, que em pixo de riure! Com en Hiddink!

Aquest matí he clicat el botó d'enviar. M'ha fet pena i alegria a la vegada. Ja feia setmanes que anava contestant el mail a trossets, a estonetes. Un mail que, segurament, sigui el rei de tots els mails. Un mail que, quan va arribar, vaig trigar com mitja hora a llegir. I a contestar... he trigat moltíssim! Però ara em fa peneta. Perquè, de la mateixa manera que jo trigo a contestar, també trigarà a arribar la resposta. I trobaré a faltar aquells minutets diaris en els que contestava un trosset de mail. En els que reia del que em deia. De les brometes, i de les coincidències. Però tornarà! I tant que tornarà! Amb més brometes, i més llarg. Seguríssim!

I amb la resposta a la pregunta: guanyarà Itàlia l'Eurocopa?

Jo dic que sí. En una final amb Alemanya. I guanyarà per 2-1.

És clar que jo no entenc de futbol, i segur que m'equivoco! Tot i que espero que no.

Itàlia! Itàlia! Itàlia!!!

8 comentaris:

gripaublau ha dit...

Jo suposo que me'l miraré, o si més no algun tros, però penso apagar completament el volum de la televisió, és insuportable. Si guanya Itàlia ens quedarem més tranquils, tan de bo que aquesta vegada l'encertis.

Llum ha dit...

Jo crec que passo. Ja prou que es sentirà per tota la casa, a tot volum, la locució de Cuatro o, el que és molt pitjor, els de la Ser, i (espero que no) el meu pare cantant tots els gols d'Espanya com si hagués guanyat un milió d'euros a la loteria...

I això, espero encertar-la!!!

Llum ha dit...

Al final no hi va haver sort :-( Ara hauré de cantar "Rusia, Rusia, Rusia"? Millor no, que dec portar mala sort!

El que m'ha arribat al cor ha sigut la notícia d'avui a tv1...

"Mientras España ganaba los penalties frente a Italia, un grupo de immigrantes intentaba entrar en Ceuta."

La pregunta és: què coi hi pintaven els penalts?

perdedor ha dit...

Oh! Sí que hi ha hagut sort, sí! Jo, davant els campionats així, tinc dues opcions, compatibles i simultànies:
- que perdi Espanya. Perquè sí, perquè no suporto els esports quan parlen d'Espanya. I jo sóc simple i m'agraden els esports. M'agraden tant que m'agrada hasta el futbol.
- que guanyi Itàlia. M'agrada el futbol del Barça, l'holandès, i no el catenaccio italià. Però em cauen bé els italians, i sempre van a la seva, encara que tot el món els digui que són uns plastes i que només defensen.

Però aquesta vegada volia que guanyés Espanya, que així ja ha arribat més lluny que mai amb el Raúl dels pebrots.

Ara ja sí, ara ja vull que perdi Espanya. I si pot fer el ridícul, millor encara.

XeXu ha dit...

Vaig començar a llegir el post ahir, i l'acabo avui. Desitjava que tinguessis raó, i que Itàlia passés. Però a hores d'ara, ja sabem que ha passat el pitjor que podia passar. I ara els toca Rússia, que sembla la ventafocs, però que espero que segueixi en el seu paper de revelació, i que recuperi els galons perduts fa temps.

Per la meva part, jo sempre vaig amb Alemania, des del Mundial l'Itàlia 90, que van guanyar. Era un nen, però ja passava de la selecció espanyola, i em vaig fer d'Alemania. Però des de llavors, no ens hem tornat a menjar res. A veure si hi ha sort aquest any, que encara hi ha possibilitats.

Llum ha dit...

Exacte, perdi, els meus principis també són els mateixos:

- que perdi Espanya
- que guanyi Itàlia

Per això, la nit d'ahir era perfecta! Havia de ser perfecta! Ara hauré de començar a animar a Rusia... Encara hi pot haver una final Rusia-Alemanya, no?

Alemanya? Buf, jo faig com en perdi. Em cauen bé els italians, encara que siguin com diu en perdi. Els alemanys són massa cap quadrats... Però bé, crec que vull que aquesta eurocopa la guanyi Alemanya, vist com va la cosa...

Alasanid ha dit...

Jo també em sumo a aquesta causa.

Jo també vaig quedar marcat per un mundial diria que va ser el del 98 en què Brasil va perdre contra França. Des de llavors he anat amb Brasil.

I a nivell europeu doncs sempre havia donat suport a l'holandesa, italiana i alemanya...

Llum ha dit...

Mal dia per sumar-se a aquesta causa :-( Com el meu pare segueixi cantant gols, juro que marxo de casa! I això que gairebé no puc ni caminar de cansada!!!

Jo sempre he sigut d'Itàlia. Després, Holanda. I després... els altres, que es fotin!