Ve d'aquí.
I ara, què faig? Quan acabi, li dic alguna cosa? Em reconeixerà? Sabrà qui sóc? Mare meva, per què coi he vingut? Per què he vingut?
Què passa ara? Ens hem quedat sense llum? Ostres, ja és mala sort!
Diuen que sortim. Doncs sortirem.
- Ui, perdó!
Ostres! Mira que és mala sort, que sense llum hagi hagut d'anar a xocar precisament amb ell.
- No passa res.
Li dic algo? Li dic algo? Li dic algo?
Què carai, o ara o mai!
- Hola... Em coneixes? Sóc...
- O... o... os... tres... qui... na... sor.. pre... sa...
I ara per què tartamudeja?
- Sí, com que em quedava a prop, he vingut.
- Gra... gra... gràcies!
Continuarà...
dilluns, 16 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
Oh, que bo! Torno i em trobo dues parts més de cop. Déu n'hi do, tots dos pateixen, i quin canvi d'haver-hi algú davant a no ser-hi. Ja passen aquestes coses, ja. Pel que veig només en queden dues parts, i ara té pinta de venir el més interessant de tot.
Ei, un comentari d'abans de publicar-se el post :-) Tenia l'esperança de que es conservés...
Què és la vida, si no patiment? :-P
Mare meva no pot seeeeer!! Xoquen en la foscor (m'ha agradat aquesta coincidència, la màgia existeix) i a sobre ell és tímid i encara ha de xerrar davant de nosequantes persones?? però com no vol que tartamudegi? Quins nervis!!!
Jajaja! És la meva història, i per tant hi puc fer aparèixer la màgia, si vull :-D
Sí, noia, pensava que ningú ho recordava, però sí, encara ha de xerrar davant de nosequantes persones...
Ostres, el meu comentari de l'altre dia ha ressuscitat! Això sí que és màgia, segur que és cosa de la Nereida :-). Aquest bloc és un lloc ben ple de sorpreses. A veure amb què ens trobem quan torni la llum.
Sí, el comentari em va arribar una estona després de que esborrés el post, i tenia el dubte de si el comentari es guardaria o no. Ja veig que sí :-D
Ostres, és veritat! Segur que és cosa de la Nereida!
Ja he programat el proper capítol per demà...
Publica un comentari a l'entrada