dimecres, 18 de juny de 2008

Autoconfiança (quarta part)

Ve d'aquí.

Sortim, doncs! Ja és mala sort! Ara que ho estava fent tan bé. Ara que em sentia bé amb mi mateix. Ara...

Quan torni, ja veurem si puc recuperar la confiança, si puc continuar com ho estava fent.

Ai! Vigila per on vas!

- Ui, perdó!

Bé, sense llum és normal, que passin aquestes coses.

- No passa res.

No, si us plau, no em preguntis sobre el que estava parlant. Més tard. Que ara tinc les idees al cap i...

... ostres, si no fos perquè sé que vius molt lluny d'aquí diria que ets...

- Hola... Em coneixes? Sóc...

... tu.

- O... o... os... tres... qui... na... sor.. pre... sa...

Autoconfiança, on ets? I per què em poso ara a tartamudejar?

- Sí, com que em quedava a prop, he vingut.

Home, tan a prop no et quedava...

- Gra... gra... gràcies!

Ah, mira, ja ha tornat la llum. Tornem a entrar. No he perdut massa el fil. Vinga, que jo puc!

- E... e... en... can... tat... de... co... nei... xer... te. De... de... de... després par...lem.

Continuarà...

5 comentaris:

Laia ha dit...

Nooooo....! veus? Ara quan surti a dalt estarà massa nerviós!!!! Pobre, és que em poso en el seu lloc i....

:P

gripaublau ha dit...

Pobre nano, quin mal tràngol... M'imagino un final que suposo que és massa evident. Això de la vergonya no és una bona companyia.

Llum ha dit...

Jaja, Laia! Doncs exactament així!!!

gripaublau, suposo que el final t'imaginaves és el que vaig acabar escrivint, no?

gripaublau ha dit...

Sí i no... jo ho feia una més dramàtic, de vegades sóc més aviat exagerat.

Llum ha dit...

Més dramàtic?????? Però si jo pensava que la que posava dramatisme a tot era jo!!! :-P