dimecres, 11 de juny de 2008

Em supera

La feina administrativa em supera. Omplir papers, posar-hi el que sigui, mirar que estigui tot bé, buscar a qui t'ha de signar els papers, presentar-los... Buf! Em supera! I és una feinada, i et fa perdre una de temps...

Ahir (gràcies, Anna!) em pensava que ja havia omplert tots els papers. Ja tenia tots els papers impresos, signats, i a punt de ser presentats.

Faltava una mica per dos quarts d'una. He agafat l'mp3, i apa, a presentar els papers. Hi ha dues cançons des del meu lloc de treball al lloc on he de presentar els papers.

Pel camí, em trobo una aglomeració de gent. Què fa tanta gent? Després me n'adono. Allà hi fan selectivitat i a aquella hora acaben de sortir de l'examen. Matemàtiques, per tots plegats.

Entro. Dono els papers i...

... i la persona a qui dono els papers agafa el telèfon, pregunta i... he de repetir els papers. Bien!

Torno a sortir. Dues cançons fins al lloc de treball. Ara hi ha més xivarri. Estan més nerviosos.

Arribo. Canvio. Imprimeixo. I busco...

Oh, miracle! Trobo qui m'ha de signar els papers.

Dues cançons. Cap a presentar els papers per segon cop. Ja són la una menys deu. Queda poca gent. Ja estan entrant. Encara hi ha més nervis.

Presento els papers. Per fi! Si qui els ha de rebre sabés el que m'ha costat omplir-los...

Surto. Queden un parell de nois a fora. Un amb un paper, mirant-se'l molt, sense voler entrar, fent la última repassada. I entra.

Jo torno al meu lloc. Dues cançons. Que bé! Ja he presentat els papers! Gairebé un dia per omplir-los i un matí més per acabar-los de presentar.

Ah! Encara no estic! He d'enviar un mail amb els mateixos papers. Envio. I...

... dos minuts més tard, m'arriba un mail.

"Et recordo que enviant el mail no n'hi ha prou. Has de presentar els papers a mà."

Coi! I què he estat fent els últims tres quarts d'hora?

La pregunta és: per què he hagut de presentar les coses per duplicat? I, quan dic per duplicat, vull dir que el primer cop que ho he presentat no era vàlid perquè no estava duplicat. Però, a més, ho he hagut de presentar en paper i per mail.

Aquestes coses de la burrocràcria (no, no m'he equivocat amb les erres) em superen.

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Ostres! Però si te n'anava a demanar ajuda per omplir la declaració de la Renda. Ja veig que no podré! :p
(És mentida, està ja feta i presentada. Sí em sembla que ja ho saps que està presentada, però per si algú més llegeix el meu comentari que no es pensi que tinc tan morro)

Carquinyol ha dit...

Ai companya, com t'entenc !! Tu no saps el que vaig haver de patir jo per a què... em deixessin pagar un impost !!!

(Bé, potser un dia l'explico)

Totalment d'acord i identificat amb la burrocràcia inútil.

Jordi Jordi ha dit...

jaja i què voldries? Provocar encara una crisi més gran? Saps quanta gent viu i cobra només per "moure papers"? :-)

Llum ha dit...

Jaja, Tirai! Si ara és molt fàcil, omplir la declaració de la renta!!! :-D

Ui, Carquinyol, ja m'ho imagino, ja. No fa massa el meu pare va haver de fer un munt de coses també per poder pagar un impost (amb perdó, però ja s'ha de ser burro...)

Home, mirat així, Jordi Jordi... Doncs que la gent que mou papers ja els ompli, no?

XeXu ha dit...

Per les dificultats que estàs trobant em sembla que sé de quins papers es deu tractar. Ànims, pensa en la compensació que tindràs quan tot això acabi. És l'única manera de fer-ho i no parar boig.

Llum ha dit...

No, XeXu, no són aquests papers. Què més voldria, jo!