Algú ha tingut mai una sensació a dintre? Una sensació que vol explicar un munt de coses? Però que no sap quines són, aquestes coses?
Ahir la tenia, però avui encara és més accentuada.
Vull explicar. Vull treure el que porto a dintre, perquè sé que si ho faig, si algú ho llegeix també sentirà aquesta espècie de... alegria? Optimisme?
No, no és ni alegria ni optimisme, però és una sensació bona.
Però no en sé.
No en sé, perquè tampoc sé què explicar. Avui podria explicar que m'he passat tot el dia a casa i no he fet res de bo. Però, tot i així...
És com si tingués un pressentiment de que alguna cosa bona ha de passar. Però no, tampoc és un pressentiment. És com si la cosa ja hagués passat.
Em sembla que tot el que escric semblen raons suficients per enviar-me a un psiquiàtric. Però no, tampoc és això.
És...
No, no ho sé explicar. Tampoc és que estigui contenta. No, tampoc estic trista.
Només que tinc ganes d'explicar. Tinc una cosa a dintre i la vull explicar, perquè tothom sigui feliç.
Pot ser feliç, tothom?
Si aconsegueixo explicar-ho, sí. Però...
Ai, no ho sé, potser sí que estic per tancar...
dilluns, 24 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
4 comentaris:
Es la primavera
;-)
Vaaaaaaaaaa, explica'ns-ho, que ens tens aquí amb ben encuriosits! Darrerament els teus escrits amaguen alguna cosa, però se't veu més optimista que abans. Si ho comparteixes, potser aconseguiràs que tothom marxi d'aquí amb un bon somriure als llavis, i això t'agrada, oi?
Sí, sí, definitivament estàs per tancar (la confiança fa fàstic com veus)!
Res que m'alegro que estiguis així, me n'alegro molt1 :-)
Jaja! Dan, veus com ja ha arribat la primavera? Jo ho dic en sèrio, la setmana abans de setmana santa ja volia fer un post dient que ja havia arribat!!!
Ai, XeXu, és que no puc. Perquè no sé què explicar.
Jaja1 I tant que estic per tancar, Tirai!
Publica un comentari a l'entrada