Si té amics obesos...

Aquest matí he sentit un anunci per la radio, i m'he emprenyat. Sí, m'he emprenyat. Sé que és un tema delicat i que segurament hi hagi més d'una persona que no estigui d'acord amb mi, però m'he emprenyat.

És un d'aquests anuncis d'una mútua d'assegurances mèdiques que ara no recordo quina és, però que potser sigui millor així, que donen consells per millorar la salut, o coses per l'estil.

L'anunci deia una cosa semblant a: "Sabia vostè que si té amics obesos, té un alt risc d'esdevenir també obès?"

És que només d'escriure-ho ja em torno a posar de mala llet. I no, no hi té res a veure el fet que sigui el vespre, que en tot el dia, fins ara, només hagi menjat una llesca de pa amb pernil, un got de llet, mig plat de verdura i un vuitè de pollastre, que hagi anat amb l'el.líptica durant mitja hora i que hagi corregut un quart d'hora, i caminat mitja horeta més. No, no hi té res a veure. Hi té a veure l'anunci en sí.

Fa uns mesos ja vaig sentir l'estudi. L'estudi s'emparava en el fet que una persona que sigui obesa pot transmetre els seus mals hàbits als seus amics, de forma que els amics també acabin essent obesos. Fins aquí d'acord, però...

Tinc una companya de feina que cada matí la veig menjant galetes (galetes en plural). Al migdia, normalment porta més del doble de menjar que jo per dinar. Bé, en portava més del doble abans que decidís fer règim. El que passa és que jo tampoc he reduit tant el que menjava, perquè tampoc hi ha molt a reduir. Si en una setmana i mitja he perdut mig quilo, això deu voler dir que no he reduit massa, no? Bé, deixo el parèntesis. A mitja tarda la torno a veure menjant galetes gairebé cada dia. I se'n fot de la gent que fa esport. No entra dins la qualificació d'esquelètica, però sí que entra dintre la classificació de prima. I no és la primera persona prima que conec amb aquests costums. Ni la segona, ni la tercera, ni la desena.

I ara només faré una pregunta innocent: si un suposat amic seu agafa els seus costums i un suposat amic meu agafa els meus, quin tindrà més possibilitats d'engreixar-se?

Només un aclariment per la pregunta, que tampoc vull amagar informació, jo, ara: estrictament parlant, jo sóc obesa. Buf... Com costa, d'escriure, això! Que sóc obesa, vull dir. Estic molt a prop del límit, però estic al límit, a la part obesa. Per si de cas algú tenia algun dubte a l'hora de respondre la pregunta. Mmmm... Ara es pot tornar a contestar la pregunta: quin tindrà més possibilitat d'engreixar-se? És que no voldria amagar la informació del fet que jo sigui obesa (ara no m'ha costat tant d'escriure!) i condicionar la resposta.

Ho sé, ho sé, hi ha una gran part de població que està obesa perquè menja molt. D'acord. També hi ha una gran part de població que està prima perquè cuida el que menja i fa esport, i que sinó estarien més grassos. Està claríssim.

Jo només m'emprenyo perquè ja és prou dura la vida, i ja costa prou trobar amics com perquè a sobre vingui algú amb un estudi d'aquest tipus i la gent obesa quedi discriminada d'alguna manera. I mira, si és un estudi, i ho treuen per les notícies, al cap d'uns dies ja ningú se'n recorda. Però... n'han de fer un anunci de la radio que surt no sé quantes vegades al dia, durant una temporada? No hi ha altres estudis que diguin, per exemple, que la gent que fa esport viu no sé quants anys més? Algun estudi que no discrimini a un col.lectiu?

Però és que, a sobre, si formes part d'aquest col.lectiu i no ets culpable dels mals hàbits, per dir-ho d'alguna manera, t'entra un cabreig que no vegis. I sí, ja ho sé, aquí ve quan algú em diu que si ara he decidit fer règim és per alguna cosa i que no tenia uns hàbits del tot saludables. Però també vaig dir en un comentari que, al cap d'una setmana, la bàscula marcava exactament el mateix que el dia que vaig decidir retallar. O sigui, que en realitat tampoc vaig retallar tant. Només una mica. Perquè, al cap i a la fi, d'on més puc retallar? (No, no estic demanant idees, era una pregunta retòrica, per si de cas).

En fi, me'n vaig a menjar el meu platet de bledes i la meva poma. I, sobretot, no us acosteu a mi, que això de l'obesitat és contagiós, no fos cas que us contagiés, només de mirar-vos, o molt pitjor, que us contagiés els meus hàbits!