Estic al meu lloc de treball. La taula està plena de coses que he d'acabar de fer. Una per aquí, l'altra per allà. I no sé quina emportar-me'n.
Normalment els divendres, quan marxo, agafo alguna cosa per fer el cap de setmana. I el cap de setmana... bé, intento fer-la.
Perquè jo els caps de setmana no faig gaires coses...
Però avui... Avui he mirat el que tenia per fer i una veueta a dins meu m'ha dit: "A veure, Llum, quan faràs el que t'emportis?"
I me n'he anat sense res.
Aquest vespre he de fer la mateixa cosa de tots els divendres, que odio, que no vull fer, que no cobro, però que algú va decidir que era jo qui ho feia i no vaig tenir valor per dir que no, que jo no podia "perdre" 4 hores cada divendres per la cara, perquè a sobre ningú m'ho tingui en compte, i encara em critiquin.
El dissabte al matí també treballo. Tot el matí. Pensava que no hi havia d'anar, però ahir vaig rebre un mail. I apa, a treballar! Tot un matí que no faré res.
El dissabte a la tarda he d'anar a la ciutat. Altre cop. Tota la tarda.
I el diumenge... El diumenge algú m'espera a la plaça de Catalunya d'una ciutat catalana. I, és clar, entre anar, tornar, i estar-m'hi, m'hi passaré tot el dia.
Així que... així que res. No me'n puc emportar res. Perquè si me n'emportés alguna cosa, el diumenge al vespre, quan arribés a les tantes a casa, em sentiria culpable per no haver fet el que m'he emportat. Així que, si no me n'emporto res, no em sentiré culpable. Era això?
I dilluns, quan arribi, començaré amb forces noves una nova setmana. Miro per últim cop el mail de la feina i... fins dilluns a primera hora!
Merda!!! Un altre cop no!!! No pot ser!! Dóno un premi a qui endevini què m'hi he trobat ara mateix al mail de la feina :-(
divendres, 7 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
Jo crec que t'has trobat un e-mail anunciant Viagra!
Almenys aquest cap de setmana fas bé, perquè si no ho pots fer, no ho faràs, així que és totalment impossible. Potser un altre cap de setmana que no tinguis gaires coses a fer t'hi veuràs amb cor.
Que tinguis un bon cap de setmana ple d'amunts i avalls!
Ui, no, Jansy! Tan de bo fos un mail anunciant Viagra!!!
Bon cap de setmana a tu també.
Buf, ja he de marxar :-(
Nom em diguis que ets tant tonteta com jo i t'endus feina, de la feina, a casa...si???
Nena nooooooooooooooooo, la feina es fa a la feina i punt, que desprès ningu t'ho agraira, ni t'ho pagaràn ni osties.
...t'has trobat un virus??, un e-mail d'un ex al que no vols ni veure??, més feina???
Que tinc premi????? :-P
Bon findeeeeeeeeeeeeeeee
PD: Entre les coses que has de fer el cap de setmana entenc que també entra l'anar a votar....oi???????? :-O
Les coses van com van, Jo Mateixa. però aquest cap de setmana no me n'he emportat res.
Ni virus, ni mail d'un ex. Més feina? Bé, en podríem dir així... més o menys.
Bon finde!
Sí, noia, jo sempre vaig a votar. Crec que és el meu deure. És clar que... bé, no votaré els teus. Ni als impresentables, està clar!
Jo també m'enduc feina de la feina i sovint torno el dilluns a la feina sense haver fet la feina...Perquè em dedico a d'altres coses que m'agrada fer quan no m'apreta...la feina, o quan m'apreta, però em ve de gust, coi!
Petons! Com va l'objetiu 17? Jo tinc objectiu 7, però ni a bombes, ho puc fer.
Bé... he fet una marató de Llum i crec que he recuperat la meva setmana "out" :P
I he de dir que a mi les enquestes de marcar creuetes m'encanten... les de valorar no tant, però les de creuetes... jejeje em diverteixo jo sola!
Suposo que si és el mail de la feina la resposta és... feina? (vull un premi només per aquesta resposta tan poca-solta!!! :D ) D'ara en endavant no facis aquesta última ullada... sempre gaudiràs més del cap de setmana!
I finalment una altra cosa (mare meva si en tinc de coses a dir jo avui!). Doncs que no treguis el joc, que a mi m'agrada ^^ A alguna classe agafàvem un paper de quadres i hi jugàvem (abans eeeeh... ara ja no eeeeeeeh... mmm... vaaaaaale alguuuuuuuuuuuuuna vegada ho fem... :P)
Bé, ja se m'han acabat les idees. Que vagi bé!
Gràcies per preguntar, Zel! La veritat és que no sé què dir-te... Divendres vaig pujar a la balança i marcava exactament el mateix que una setmana abans :-( Tot i així, estava animada, perquè em notava que els pantalons em ballaven. Pensava que era una sensació meva, fins que ma mare em va preguntar que com anava. Quan li vaig dir que estava igual que feia una setmana, em va fer cara rara. Després em va reconèixer que m'ho havia preguntat perquè m'havia vist que els pantalons em ballaven... Així que... no ho sé, a vegades les balances no pesen bé. O... a vegades els pantalons ballen sense aprimar-se? Ai, no ho sé!
Jaja! Laia, una marató de Llum? Pobreta!!! :-) El mail de la feina és... una altra enquesta!!! Coi!!! Dilluns ja la faré... El joc... algun dia el trauré :-)
Publica un comentari a l'entrada