Definitivament crec en la màgia. En la màgia que ens acompanya i que fa que somriem per petites casualitats del destí. O no tan petites?
Entro al cotxe i em pregunto quina és la probabilitat de que passi. I és tan refotudament petita que penso que si això pot passar, pot passar qualsevol cosa.
Fins i tot la màgia.
Algú sap calcular la probabilitat de que...
1. D'un mp3 on hi ha més de 100 cançons, en soni just una que és de les meves preferides. Una cançó que deu tenir uns 10 anys i que sento poc, gairebé només per l'mp3. D'acord, aquesta és fàcil. Només cal dividir el número de cançons que compleixen això entre el total de cançons.
2. Que arribi al cotxe a mitja cançó. D'acord, això és molt probable.
3. I aquesta és la bona: just quan apagui l'mp3 perquè acabo de posar la clau al contacte, em quedi cara de tonta. D'acord, això pot ser molt probable. El que passa és que la cara de tonta em queda perquè:
4. La cançó que està sonant a la radio és la mateixa que sonava a l'mp3. D'acord, això és molt poc probable. Però molt poc, ja he dit que no és una cançó nova. Però aquí no acaba tot, perquè hi ha un:
5. La cançó de la radio està just al mateix punt que estava la cançó de l'mp3!
Aclariment: el meu mp3 no té radio, i per tant era impossible que hagués estat escoltant la mateixa emissora. Per si de cas.
I, mentre torno cap a casa, penso en la màgia. Si això és possible, què no ha de ser possible?
dimarts, 11 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
15 comentaris:
Aquests moments són preciosos, Llum! A mi m'encanta pensar que la màgia a vegades és possible. Jo la trobo a faltar, però segueixo somiant... Petons!
Sí, Shadow, però el més màgic de tots és que no saps mai quan sortirà la màgia! Pot passar en qualsevol moment!
Uau! Segur que no té ràdio l' mp3, au va, no ens enredis! :p
Sí, suposo que sí que la màgia existeix. Ummm... mira aquest post m'ha fet somriure i acabat d'alegrar (no estava trista en absolut, però ara menys)
:-)
M'alegro d'haver-te fet somriure. L'objectiu era fer somriure algú, ja que jo havia somrigut abans :-)
Quina cançó era?, si es pot saber, es clar.
Poder la cançó tenia poders especials...no??
Petonets!!!!
Oh, m'encanta quan passen coses d'aquestes, de tant en tant hi ha coincidències d'aquestes i et quedes amb cara de que no pot ser. Però sembla que algun ens superior et pica l'ullet des d'algun lloc.
Saber quina cançó era és irrellevant :-) El que importa és el fet :-) I si sóc jo la que tinc poders especials? :-P
No ho sé, XeXu, en algun lloc ho he comentat. Ens hi fixem, però per probabilitat ha de passar algun cop o un altre. Vull dir que... no sé. L'altre dia vaig veure en un lloc que comptaven quants nens podien haver nascut el 29 de febrer d'aquest any i que la seva mare també hagués nascut un 29 de febrer. Sembla una casualitat molt gran. Però tot i així, sortia que als Estats Units (on van fer l'estudi), n'havien de néixer 6 o 7 en aquestes condicions. Curiós, no? Suposo que a algú li ha de passar... com la loteria, no?
La vida és màgica....
I sovint ens sorpren...
poltergeist ??? ... salut
No seràs tu, la màgia?
Sí, Eli :-)
Ui, espero que no, mossèn!
Màgia jo, perdi? Què va!!!
Jo crec que sí.
Ui... Això es podria convertir en un bucle infinit :-)
Doncs diuen que no hi ha res impossible i que la màgia apareix un dia, com les sorpreses, sense avisar... però sona tant bé aquesta paraula...
Sí, això mateix. Mai saps quan apareixerà!
Publica un comentari a l'entrada