La llenya i els indis

Ahir vaig agafar un llibre. Només d'agafar-lo, vaig somriure. Sembla mentida on pots arribar a tenir records!

I és que el llibre em recorda un acudit. L'acudit de la llenya i els indis, que no explicaré, perquè sóc molt dolenta explicant acudits, però que es pot trobar seguint l'enllaç.

Me'l vaig comprar ara farà un parell d'anys. Un conegut venia llibres. Uns llibres que jo acostumo a comprar per internet, però allà els podia veure.

Em va cridar l'atenció. M'agradava el tema. Era original. El vaig fullejar, i em va semblar que estava prou bé. Era el primer llibre d'una sèrie de dos. Així que vaig pensar que em compraria el primer, i si m'agradava, sempre podia comprar el segon per internet.

Al cap d'una estona em vaig trobar un conegut. Portava un llibre a la mà, que s'acabava de comprar. El mateix llibre que jo! Era un noi a qui jo tenia en molt bon concepte, i vaig pensar que si ell portava el llibre a les mans, era que el llibre era bo. I si el llibre era bo, ja em podia comprar la segona part sense esperar a mirar-lo a casa, a veure si m'agradava.

Així que vaig tornar al noi que venia llibres i li vaig comprar el segon.

- Ah, al final t'has decidit a comprar el segon?
- Sí.
- Puc preguntar per què?
- És que he vist el tal amb el primer, i he pensat que, si ell el portava, és que era un llibre bo i...

Va agafar tal atac de riure que vaig haver d'esperar-me una estona a que acabés de riure i m'expliqués què és el que li havia fet tanta gràcia.

- És que fa una estona ha vingut el tal. Ha dit que t'havia vist amb el llibre (el primer), i ha pensat que si tu te l'havies comprat, havia de ser bo. L'ha fullejat, li ha semblat que estava bé, i se l'ha comprat.

Una estona més tard em vaig tornar a trobar el tal.

- Ah, al final t'has comprat el segon?
- Sí, mira, ja que eren aquí... doncs me l'he comprat.

Quan marxava, amb el cotxe, em vaig creuar el tal. Portava dos llibres a la mà. El primer, i el segon.

El noi que ens va vendre els llibres encara deu riure...