Ja no ho llegiràs. No, avui ja t'has passat per aquí. En silenci, com sempre. Ja no tornaràs a passar per aquí fins al cap de setmana que ve, però llavors ja t'ho hauré explicat en persona.
Vam posar uns terminis, veritat? L'aposta s'acabava el 8 de març. Dissabte. Avui.
Llavors jo vaig fer trampes. Trampes per perdre l'aposta.
I la vaig perdre. Perquè... perquè sí, perquè no podia fer res més que perdre-la.
Llavors et vas sentir malament, i em vas proposar anul.lar-la. Però no, jo em vaig posar ferma en què jo havia perdut l'aposta. Perquè l'havia perdut.
Fa una hora i mitja que has guanyat l'aposta. Dintre de termini. Per poc, però dintre de termini.
Si jo no hagués fet trampes, la cosa hagués estat molt renyida i haguéssim estat comentant fins avui la jugada. Jo dient que guanyaria, tu dient que guanyaries tu. Jo convençuda, tu també.
I, de cop, una sorpresa. Acabo de perdre l'aposta (guanyar?) just a l'últim moment. De fet, ja l'havia perduda, però... però aquest cop no em podràs dir que he fet trampes!
No sé què dir. És el primer cop que perdo una aposta sense fer trampes per perdre-la.
De fet, la única que havia perdut amb tu era aquesta mateixa, fent trampes.
I no és la única casualitat sobre aquest tema.
Però, no ho sé... ara ja no m'importava l'aposta. No m'importava? No, crec que no. O sí, no ho sé.
Ara mateix estic centrada en sentir-me bé amb mi mateixa. En l'energia positiva que tinc a dins. En ser jo, en cuidar-me, en no deixar-me arrastrar.
Tu has guanyat l'aposta. Sí, és veritat.
Però, d'una manera o una altra, ara mateix la paraula guanyadora, per mi, només té un nom: el meu. Jo he guanyat. M'he guanyat a mi mateixa.
I això és molt més important que una aposta. Aposta que, per descomptat, pagaré, eh!!!
dissabte, 8 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Genial! Has perdut sense fer trampes! :p
:-)
No entenc per que necessitaves perdre, i fer-ho et fa sentir com una guanyadora. Tan cansada estàs de les teves victòries?
http://quanelsolespon.blogspot.com/2008/01/he-tornat-apostar.html
La resposta amb més calma:
1. No estic cansada de les meves victòries. Jo no guanyo sempre, ni molt menys. Tot el contrari.
2. El perquè necessitava perdre està explicat en altres posts de l'últim mes, com el que he posat més amunt.
3. No em sentia guanyadora per haver perdut l'aposta. Com ja deia, ara ja no m'importava massa guanyar-la o perdre-la. Em sentia guanyadora perquè em sento bé amb mi mateixa. Però això ja estava explicat al post.
He escrit un 4 i un 5, però els he esborrat. Si això és el que penses de mi, o tu estàs molt equivocat, o jo estic molt equivocada sobre mi mateixa.
Publica un comentari a l'entrada