Me'n vaig a dormir amb aquella sensació que tinc sempre que començo un llibre. L'eterna pregunta de si m'agradarà, si no m'agradarà. El miro, el remiro. Em miro la pàgina amb la data de publicació i les edicions. Em rellegeixo la contraportada. Llavors l'obro, poc a poquet, i començo a llegir, sense saber si m'hi passaré cinc minuts o...
... o una hora i mitja. Em quedo enganxada al llibre, tot i tenir fred. El llibre provoca fred, només de veure'n la coberta, però a la que comences a llegir, encara fa més fred. Però no puc parar. Per què la protagonista em recorda tant a mi amb la meitat d'edat que la que tinc ara? Penso en més d'un moment que m'hagués agradat llegir-lo als 15 anys. Però, és clar, als meus 15 anys l'autora en tenia 16, així que era difícil que l'hagués pogut llegir...
Al matí no hi ha qui m'aixequi. Si ja vaig anar a dormir tard, i a sobre em vaig passar una hora i mitja llegint...
Marxem de casa. Tenia ganes d'anar a un dels pobles més macos de Catalunya. Malauradament, es posa a ploure tot just arribar. Només em dóna temps a comprar-me un drac :-)
Tornem a casa. Està tot fosc. Tinc fred de peus. Hi ha boira. Plou. Tot el camí està nevat. Fa fred. Tinc el llibre al cantó. Ui, fa molta fred!
Tinc la impressió d'estar dintre del llibre. La boira, la foscor.
Me'n torno a llegir. Però a la vora del foc, a veure si m'escalfo!
dissabte, 22 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
També, tinc fred als peius i no llegeixo aquest llibre :p
El llibre és perfecte per llegir-lo avui. Però... quina fred!!!
Fred , Fred aquest ultims dies he pasat mes fret que en tot l'hivern,
Sí, però a mi m'agrada que faci fred!
Ha de ser un llibre realment especial, si et provoca aquestes sensacions tan fortes.
Home, XeXu, el llibre passa en un lloc on tot és fred, neu i glaç. Comences a llegir i t'entra fred, sobretot si a fora en fa...
Publica un comentari a l'entrada