Crec que el que fa que una persona em caigui pitjor és que sigui una persona creguda. És que no ho suporto. Però, si a més, el que fa que aquesta persona sigui creguda és la seva bellesa física i a més ho va esbombant... aleshores ja sí que, per més que intenti caure'm bé, no ho aconseguirà mai. Enveja?
Avui estàvem esperant que un semàfor de la Gran Via es posés verd. I m'ho ha explicat. M'ha parlat d'una noia que va amb aquests aires, i que no és ben vista, ni per les altres noies (quina sorpresa!), ni pels nois. I és que la gent que va de prepotent...
En aquell moment he tingut un flaix dels meus, però llavors el que he entès ha sigut una cosa que feia referència a mi. Una espècie de "mania" que havia agafat a algú, tot i que no sabia el perquè. I era tan senzill com això. Només que potser no ho volia veure.
Llavors m'he recordat d'ahir i m'he entristit. Passejava amb una persona del sexe femení. La persona en qüestió anava amb una faldilla molt curta (o un cinturó ample?), botes, i una camisa que deixava veure més del que amagava. Òbviament, jo anava molt diferent.
Un cotxe ens va passar pel cantó, a poc a poc, i ens va pitar. Jo vaig reconèixer de seguida qui anava a dintre: uns antics alumnes, de fa uns quants anys, amb qui hi havia molt bona relació, i que no és el primer cop que em passen pel cantó i em piten. Jo vaig aixecar un braç i els vaig saludar amb la mà, fins que...
- Tia, però què fas? Tu ets tonta? No veus que m'estaven pitant a mi, per dir-me guapa? I tu, fent el ridícul saludant...
Vaig callar. No fos cas que tingués raó.
No, a ella no la puc odiar. Però uns quants comentaris més com aquest i potser m'ho pensaré...
És clar que amb la gent que no és família i que no conec des de que vaig néixer no tinc tantes contemplacions... I és que no puc suportar els creguts. Tot i que encara em fan més ràbia els que els segueixen el fil. No puc fer-hi res, és superior a mi. Ho he intentat, però no puc.
dilluns, 17 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Ei! Encetes el bloc amb moltes ganes d'escriure. El comentari de la teva acompanyant, bé, déu n'hi doret! Ja li val. Referent als creguts en general i seguir-los la veta. Confesso que no sé què dir-te. Hi ha persones que potser no s'adonen que l'altre és un cregut o si que se n'adonen, però és més fàcil o no sé... El que sí que crec és que els creguts no deixen de tenir un problema i no per excés d'autoestima precisament. En fi, que dóna per moltíssim el tema, però estic espessa.
No ho hauries ni d'intentar. M'ha fet gràcia la història dels nois que pitaven des del cotxe. Coses com les que va dir la noia aquesta no s'han ni de pensar, i molt menys dir-les. Potser li calia una cura d'humilitat, i que li haguessis demostrat que era a tu a qui saludaven, i que potser no tothom és tan superficial com ella.
Sí, Tirai, ja he posat una mica el fre... No sé, potser als altres no els importa que qui els acompanya sigui un cregut. Però, sincerament, jo no puc.
XeXu, no li podia pas dir, que jo els coneixia. Al seu cap no hi entra que algú em pugui pitar a mi, i no m'hagués cregut. Ho vaig intentar un cop i va ser impossible...
Jo tampoc puc. És allò que agafaries un coixí i a fotre cops de puny, perquè de debò que em fa molta ràbia també... però hi ha mètodes.... persones així flaquegen en molts altres punts, precisament perquè la seva autoestima i les seves expectatives estan molt per damunt de la crua realitat. Si penses en els seus punts febles i com reaccionarien en certes situacions... jo ric només d'imaginar-m'ho amb uns quants coneguts!! :P
Per cert... m'ha fet molta gràcia això del cinturó ample jijiji...
Ostres, Laia, fas por!!! Jo em limito a fer-los mala cara. Però intentaré fer això d'imaginar-los en determinades situacions...
Cinturó ample que no llarg... Vull dir, que la tia deu fer una talla 34. Sembla que s'hagi de trencar. Per tant, molt estret, però ample :-)
Publica un comentari a l'entrada