Són poc més de les nou del matí. Surto de casa amb dues coses a les mans: les claus, i el carnet.
Vaig xino-xano fins al meu col.legi electoral. Busco la papereta que vull posar a dintre del sobre, agafo el paper hiper-mega-gran pel senat (senyors, no el podrien fer més petit? Que és una despesa molt gran en paper!!!), i em dirigeixo a la taula.
Tres persones estan esperant. Un noi (sí, és clar, el meu poble és el poble dels nens, als anys 70-80 hi van néixer un munt de nens. La nena que era la més petita abans que nasqués jo va fer de mare de déu al pesebre vivent que es va fer l'any que jo vaig néixer, on jo feia de nen Jesús - com si no haguessin nascut 5 nens al poble, van hi posen la nena -. La següent nena que va néixer, després de mi, ara té 19 anyets...). Ai, que me n'he anat de tema... Un noi que anava al col.le amb mi recull els carnets. Un home que no conec de res ens busca al cens. I una dona que tampoc conec de res, ens apunta el nom en un paper, per saber l'ordre.
Li dóno el carnet al noi. I ell... Ell li vol donar el carnet a l'home, perquè em busqui a la llista, però ja m'ha trobat. No el necessita.
Llavors li vol donar el carnet a la dona, perquè apunti el meu nom. Però veig que hi ha apuntat, a la llista, el meu nom i els meus dos cognoms.
El noi somriu, em torna el carnet, jo voto i torno a casa.
I m'adono que hagués pogut anar a votar sense carnet. O amb un carnet fals. O... o és igual. Ja em coneixien. Nom, i dos cognoms. Tots els membres de la mesa.
I jo només en coneixia un...
dilluns, 10 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
8 comentaris:
Ostres! A mi això no em passa. És més van trigar molta estona a trobar-me al llistat! Suposo que al meu poble si em podria passar! Curiós això que només nasquessin nois!
Es veu que vius en un poblet o que ets molt coneguda al barri. A mi no em passa això. Abans era més fàcil que em passés pq vivia en un poble del País Basc, però aquest era el primer cop que he votat a Barcelona, i m'ha semblat bastant caòtic... Seria molt més pràctic i àgil si tothom anés amb la targeta del cens (on ja posa la taula on has de votar) i les paperetes ja preparades de casa
A Barcelona no crec que passi massa això, feina van tenir per trobar el meu nom, i naturalment, si hi vas sense carnet, et diuen que te'n tornis. No sé com funciona als pobles, però sense carnet no es pot votar, crec, és obligatori que l'ensenyis i comprovar que tot és correcte. Per molt que et coneguin ho haurien de fer, però ja se sap, de vegades es fa la vista grossa quan es sap que es pot fer.
ens haurien de pagar pel simple fet d'anar a votar-los !!! ... salut
Oh! sí que ets coneguda noia! Mira que se saben fins i tot els dos cognoms... Els meus mai els escriuen bé. Mai. Encara que sàpiguen com sonen :P
Oh! Carnet fals? mmm... doble personalitat :P
Ai, Tirai! Després de néixer la nena que ve després de mi, van començar a néixer nenes, i nenes, i nenes. Tot nenes. Excepte... excepte el meu cosí! Jo crec que a la família tenim algun tipus d'esperit contradictori o alguna cosa...
Visc en un poblet, Pelícano. Aquesta és una de les coses que no passen a les grans ciutats. A no ser que coneguis a tota la gent de la mesa...
Vaig llegir la teva aventura, XeXu. Però el post suposo que anava per aquí, que és d'aquelles coses que només passen als pobles... i encara! El meu pare és tan seriós que, el dia que estava ell a la mesa, em va demanar el dni per buscar-me a la llista!!! Vaja, que entre poc i massa...
Pagar, mossèn? Bona idea!
Ui, Laia, no creguis! El segon cognom és, per dir-ho d'alguna manera, el cognom "familiar". Ja saps, el de la família que ha viscut tota la vida al poble. És normal! Doble personalitat? I per què no triple? :-P
A mi a la taula nomes em coneixia un i jo els coneixia a tots, vas tenir molta sort nena, ara que...no et pica la curiositat de saber de que et coneixen els altres????
Petons!!!!!!!
Mmmm... Em coneixen de... de ser la nena de can...!
Publica un comentari a l'entrada