Ho he tornat a fer. Com quan era petita. Pim, pam, llibre acabat. Poca feina? No, tot el contrari. Però...
Torno a tenir pessigolleig als dits, però no tinc res a dir.
Mentida!!! Tinc moltes coses a dir, el problema és que no les vull dir.
Avui he fet una cosa que fa temps vaig pensar que no tindria el valor de fer.
D'una forma, o d'una altra, tinc més confiança. Gràcies al que sigui.
Pot passar el temps. Però una cosa he de tenir clara. La tenia clara fa temps, però el temps i l'entorn me la van fer canviar.
La bellesa és efímera, malgrat la cirurgia estètica. Per triomfar, en aquest món, la bellesa no és més important.
Avui he vist un nen de quatre anys sense imaginació. Tinc moltíssima més imaginació jo que ell. És incapaç de somiar, i de veure el que hi ha al darrere d'un munt de coses. Per triomfar, fa falta molta imaginació.
I no parlo ni de ser ric, ni de sortir a la tele, ni de coses per l'estil. Parlo de coses molt més senzilles.
A vegades em pregunto per què no vaig fer cas a algú o algú altre. Llavors m'adono que és millor així. És millor equivocar-se intentant buscar el teu camí, que no pas seguir un camí recte, però tenir tota la vida el dubte o el neguit de no haver seguit el camí que volies seguir.
La força de voluntat i les ganes fan molt més que tota la resta. Per triomfar, s'ha de desitjar amb totes les forces. I, desitjant-ho amb totes les forces, es troba la força per superar totes les adversitats del camí.
No s'entèn. O sí. Tot això em volta pel cap. I molt més. Però avui ho deixo. Sense rellegir. Sense tornar-ho a pensar. Sense un munt de coses.
Em sembla que tinc un problema amb el pessigolleig... però un cop he escrit això incomprensible, m'ha marxat i ja estic molt més tranquil.la. Tant com per anar a dormir... després de començar un llibre que és just el contrari que el que acabo d'acabar :-)
diumenge, 23 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
M'he perdut...casa nova???, l'altre ja no val???, he de canviar enllaços per no perdre't la pista???
Nineta, estas be???
M'agrada aquesta nova casa i he llegit els motius del canvi en el primer post que has penjat....mira que t'agrada fer canvis eh :-P
Petonets dolcets bonica!!!!!
Sí, Txell, m'he canviat de casa. L'altra l'he abandonat...
Hi ha persones que amb 50 anys estan més guapes que als 20. La bellesa és efímera, segons com entenguis la bellesa sí. Però la que importa no ho és si tu (no tu, qui sigui) no ho vols. La bellesa és un somriure sincer o uns ulls expressius, una manera de caminar o una manera de riure. Això no t'ho dóna ni una ni mil cirurgies estètiques. Ja sé, no parlaves d'aquesta bellesa, però és la única que importa i sí, aquesta importa. No sé, per mi la bellesa és quan veus que rere l'envoltori hi ha alguna cosa especial. L'envoltori ho transmet, però no és el que importa. I prou que això sona massa hippy i a més a me´s, el post no parlava d'això, però és el que em venia de gust escriure
Ieps! Acabo d'aterrar a la llum groga... ahhh... com a bona trekkie jo crec que el teu proper pas hauria de ser "llum blava" ;-)
http://en.wikipedia.org/wiki/Cherenkov_radiation
Tens tota la raó, Tirai, és clar! La bellesa està en tot això que dius, i en l'interior. Ho sabia, però em vaig deixar enganyar per gent que em va fer creure el contrari. Jo encara no sé de què parlava, el post... si algú ho sap, que m'ho expliqui, si us plau! I, de pas, que m'expliqui el d'avui...
Sí, Lem, vaig emigrar fa uns dies. Però... jo he de ser groga, no pas blava!
Publica un comentari a l'entrada