dissabte, 10 de novembre de 2007

Unes sabates de taló

Un dia vaig explicar que el que més odiava era anar a comprar sostens. No sé si ho odio més que anar a comprar roba en general. Tot i que, avui, ho odio menys que anar a comprar sabates. Suposo que cada dia trobo com a cosa pitjor l'haver d'anar a comprar el que he anat a comprar (o intentat anar a comprar) aquell dia.

Recordo molts anys seguits, en els que jo anava a comprar sabates i volia alguna cosa planera. O amb plataforma. Però que no tingués taló, entenent com a taló una cosa separada del que és la sola. No com l'espècie de plataforma, que alça una mica, i que és tan còmode, però que el metge em va prohibir que portés. I, essent sincera, no cal que el metge m'ho hagi prohibit: camino molt millor amb talons que amb plataforma (o com es digui) i molt millor amb plataforma que amb sabates planes. Així que una mica de taló fa que passi d'anar coixa a caminar molt a poquet a poquet, amb uns passos molt petits, però almenys no coixejo tant. Si algú no m'ha vist amb sabates planeres em veu que coixejo, però qui m'ha vist de les dues maneres, em diu que ostres, que ara puc caminar molt millor.

Així que entro jo, tota contenta, a la primera sabateria. Contenta perquè sempre, fins ara, havia anat contra-corrent i, per una vegada, diré que sí a les sabates amb taló. I serà perfecte. Entraré a la primera sabateria, trobaré el que vull, i cap a casa. I no odiaré anar a comprar sabates.

Il.lusa de mi!

Les úniques sabates que tenen el taló que necessito són botes altes. I jo no puc portar botes, perquè el peu em balla, i si el que guanyo per una banda ho he de perdre per una altra...

Va, que això no és res. Segona sabateria. Amb il.lusió. Demano. Sabates amb talons, però que no siguin botes altes.

Aquí hi ve una hora i mitja en la que em desplaço (m'arrastro?) pel centre de la ciutat, de sabateria en sabateria, demanant el mateix.

Deu sabateries més tard, no m'he provat ni unes soles sabates. No he trobat cap sabata amb taló normal. Cap botina. Cap res de res, a part d'unes botes, que no em penso posar. A totes les sabateries hi he trobat exactament els mateixos models. Però cap sabates de taló.

El pitjor de tot és que me les mirava i m'encantaven. Les botes no, que em ballen, però les sabates normals... oh! Si totes eren perfectes, altres anys hagués somniat a trobar ni que fos un parell de sabates com aquestes. Els altres anys no n'hi havia i m'havia de conformar amb sabates de taló. Però aquest any no me'n puc comprar cap, perquè no em van bé, i en necessito unes altres. Què els costaria fer sabates normals amb sola de botes?

Em fot un mal el peu que val més que no ho expliqui. I val més que no pensi el mal que em farà demà al matí quan m'aixequi, que només de pensar-hi ja em poso malalta. Cada cop que sortia d'una botiga, anava a la següent, perquè no estava lluny, i perquè "a veure si allà en tindran alguna".

De moment, m'he de conformar amb dues sabates. Les que porto ara, que tenen un centímetre i mig de taló, que és poc i sé que no em van bé, però és millor això que res. I unes altres, que em vaig comprar per un casament. Unes botines. Però no són d'hivern. I o m'hi poso uns mitjons ben groixuts o em foteré de fred. I això que no sóc de les que normalment tenen fred, però no es pot portar una sabata tan prima a l'"hivern".

Per què sempre he d'anar a contra-corrent?

12 comentaris:

Isolta ha dit...

Diuen que són més bones pel peu sabates amb una mica de taló, però costa acostumar-s'hi, almenys a mi.
Tampoc no m'agrada gens anar a comprar, però així, en general. Bé, el que no m'agrada és perdre gaire temps fent-ho!

Lluna ha dit...

Ja... són més bones, però... és que no n'he trobat enlloc! I les dependentes em deien que aquest any no n'hi ha i que no en trobaré enlloc. Hauré d'anar a la gran ciutat, a veure si en trobo, i això sí que em fa moooooooolta mandra.

escursó ha dit...

Coi si que ho pintes complicat :

Potser si et poses mitges, lligacames i mini el dependent t'ajudara amb mes ganes...

O sino podries llogar una assistent ... que tal l'Imelda Marcos?

Potser si que l'oferta a les Rambles, carrer Nou i St Francesc es una mica retro...

Millor a la city Portal de l'Angel,Barri vell , Passeig de Gracia, el Triangle...aixo si creua els dits perque el Catalunya Express no s'aturi a mig cami...

Ala petonets al talo d'Aquiles

Boira ha dit...

Oh! Que estrany tot això!! Camines millor amb sabates de taló que amb sabates planes? Jo no, les sabates de taló em maten, i mira que jo que soc un tapet m'aniria de conya que mi acostumés, però en soc incapaç, en tinc, i sempre acabo tirant de les sabates planes.
Però una cosa, no entenc que no hagis trobat, jo n'he vist a moltes sabateries, si vale, ara ja hi ha moltes botes, però també sabates de taló, no falten mai!
Jo ja porto des de l'any passat volen comprar-me unes botes amb un bon talonarro...però em sembla que...va a ser que no!!

imma ha dit...

Feia moooooooolts dies que no em passava pel teu blog! he estat una bona estona llarga llegint, per posar-me mig el dia. ostres, intentaré passar-me més sovint... :) molts petons guapa!!!!

iruNa ha dit...

Et consola saber que no ets la única que va a contra-corrent? jeje
A mi sempre em passa el mateix amb tot... quan busco una cosa en concret no hi ha manera de trobar-la.. i quan no la busco, llavors apareix. És una putada no portar la roba-sabates que estan de "moda"!!! hahaha

zel ha dit...

Perquè sí, perquè som així d'anar a contracorrent i prou. Quin número calces? Jo en tinc unes que em vaig comprar un dia bois, que no són ni altes ni baixes, i mones, i les tinc allà fotent-se de fàstic, ja ho saps, número, si va bé, em dius on les envio i jaaaaaa!!!!!

Anonymous ha dit...

Ah, jo tinc tendència a comprar més d'un exemplar del que sigui quan em va bé i m'agrada. Després sembla que porti sempre el mateix excepte pel color -si el canvio-, però que hi farem.
A mi el que em desagrada és comprar pantalons, per allò de treure'm i posar-me les sabates cada vegada que me'n provo uns. En fi, misèries personals.

pere

XeXu ha dit...

Ja em perdonareu, però jo de sabates de taló no n'entenc, i el que em sembla és que ara et veus obligada a portar-ne pel mal del peu, però no sé si són de les teves preferides quan estàs sana. Amb el que em quedo és que quan busques alguna cosa quan vas a comprar, sempre trobes de tot el que no busques, i en canvi, de l'objectiu no t'acaba de convèncer cap dels models. Potser és que sabem que no ens comprarem les coses que estem veient que ens agraden, i amb el que busquem volem ser exigents, però és una merda. Potser t'hauries de comprar les sabates que has vist que t'agradaven, i si ara no les pots portar, ja les portaràs quan estiguis recuperada.

Lluna ha dit...

Contesto ràpid i en general, perquè no tinc temps, i després potser ho faig més personalment.

- No m'agraden les sabates de taló. M'he passat anys anant de sabateria en sabateria buscant sabates planeres, però no n'hi havia. Del que em queixava és de que, un dia que en busco, no n'hi ha.

- Sí que hi ha sabates alçades. I tant! Però mireu-les bé. TOTS els talons són alçaments. O sigui, una mateixa sola, on el taló va més amunt que la punta, però NO hi ha sabates amb el típic taló que "trenca" amb la resta de la sabata. I està molt xungo, perquè diuen que els fabricants no en fan. Total, qui vol anar alçat ja té aquest pseudo-taló que no em va bé (i ho he provat, i no funciona, el peu em fa més mal).

- A casa hi ha un parell de sabates amb aquest taló, perquè després de voltar 50 sabateries i no trobar res, al final acabava claudicant. Unes tenen 5 anys, les altres, 6. I estan ben noves. Dic jo que si estan ben noves serà per alguna cosa...

Lluna ha dit...

Escurçó, jo només vaig trobar dependentes. Si em vestís com dic, no crec que em fessin més cas... De qualsevol forma, si tingués clar que a Barcelona en trobaria, hi aniria. Només que... si diuen que els fabricants no en fan, ho tinc una mica difícil :-( Ah, i amb això del tren... jo tinc el rècord en 6 hores per anar de Barcelona a Girona en tren...

Boira, a mi les sabates de taló tampoc m'agraden. Jo camino molt i per això vaig plana. El problema és que ara tinc mal al peu i amb sabates de taló és la única manera de que el peu millori (i que pugui caminar mig bé). Quan em posi bé suposo que hauré de deixar d'anar plana, no sé si hauré de portar sempre talons. Però, ara mateix, la única forma que tinc de mig caminar és amb uns talons. Tampoc estem parlant de talons molt alts. 3-4 centímetres. I talons groixuts, no el típic taló d'agulla.

I, com que dius que n'has vist, ja t'hi has fixat bé? Perquè jo també n'he vist, però no són sabates de taló-taló. Són sabates amb el taló més alçat que la resta, però no amb el taló normal.

Ei, imma! Jo em vaig passant per casa teva, però deixo pocs comentaris...

Buf, iruNa, és que jo sempre vaig a contra-corrent :-( Et recordo que és hivern i que tot és gris-negre-blanc-marró :-( Ai, que difícil és ser jo mateixa i no caure al dictamen de la moda!

Zel, calço un 39. Gràcies, però... en fi, seguiré buscant!

pere, jo només em compro les coses que portaré aviat. No compro dos parells de sabates, perquè sé que només en faré servir unes i es quedaran a l'armari. Llavors el problema ve quan es fan malbé...

XeXu, ja et dic jo que les sabates de taló, el més lluny millor. I no és que no em convencin els models que hi ha, és que no hi ha cap sabates (ni maques, ni lletges, ni res de res) que tinguin taló i que no arribin a mitja cama com a mínim! I no és que sigui exigent. És la moda. Que, per una vegada que la moda de sabates m'agrada... necessito les sabates que no m'agraden! Però no em vull comprar sabates planeres perquè... perquè encara no sé com acabarà tot. Però el metge ja em va dir que res de sabates planes a partir d'ara... No sé si serà per sempre, però si he de tornar a passar un mes com aquest, prefereixo portar talons la resta de la meva vida. Aquest matí m'ha arribat a fer tant de mal un moment que pensava que queia i tot.

mossèn ha dit...

sostens ??? ... bonic terme ... bonica visió ... gràcies ... salut