divendres, 23 de novembre de 2007

Guaita-la com corre!

Vaig tard. Tardíssim. Tinc un cap que... Per què sóc tan despistada? Ja no surto mitja hora abans, perquè ja puc anar a ritme normal, i quan sóc a mig camí... m'adono que no porto el que he de portar.

Torna. Ràpid. Que arribes tard. Deixa. Agafa. Torna a marxar.

I quan començo a anar cap on he d'anar sento una veu:

- Guaita-la com corre!

Em giro. La que corre sóc jo. Bé, no corro del tot, però gairebé. Jo corro! I ni me n'he adonat. He hagut d'anar de pressa i he pogut córrer. I no m'ha fet mal. I m'he posat a córrer, perquè ho necessitava. Perquè havia de córrer per arribar.

I amb quatre centímetres de taló!!!

D'acord, quatre centímetres no són massa. Però per mi sí que ho són...

Estic tan contenta, que em passo l'hora següent anant a tot drap pels llocs.

D'acord, les sabates m'estan matant! No portava talons perquè em maten. Però m'hi hauré d'acostumar...

"Guaita-la com corre!" I el pronom "la" es refereix a mi!

8 comentaris:

Esther ha dit...

Que bé que ja tornis a còrrer a tot drap!
Dóna gust!

Terra ha dit...

Ei, has fet un gran millora! Molt bé!
Això de les sabates...paciència i uns bons massatgets als peus cada nit!

Isolta ha dit...

Que bé, que bé! Tu, també, comences nou mes! :-)

Lluna ha dit...

Home, Esther, a tot drap no corro. I després el peu em feia mal. Però suposo que és un principi...

Gràcies, Terra! I sí, crec que necessitaré massatgets...

Isolta, :-) Sí, podria dir que començo un nou mes. Però crec que hauria de dir que dijous vaig començar uns nous "dos mesos i mig". Potser en parlo. Seran importants, els propers dos mesos i mig...

mossèn ha dit...

deurieu estar molt sexy ... salut

XeXu ha dit...

El que no acabo de veure jo és això de córrer sobre la cinta amb talons... esperem que t'hi acostumis...

iruNa ha dit...

Doncs és tota una proesa això... perquè corre amb talons és complicat noia, i encara més si tens el peu "xunguillo"!!! Això és molt bon senyal eh!?

Lluna ha dit...

Home, mossèn, no crec que sexy sigui la paraula...

XeXu, sobre la cinta no he pas de córrer amb talons!!! Ja ho vaig dir en un altre comentari, amb bambes amb càmera d'aire en faré prou, tot i que em recomana que no em matxaqui massa i faci més bici...

Sí, iruNa, és complicat. Però m'hi vaig acostumant. Avui el peu em matava, he caminat massa. Però ja és una millora :-)