dijous, 1 de novembre de 2007

No puc mirar la tele

No, gairebé no miro mai la tele.

Però... és que no puc mirar la tele.

Estic dinant. Com que és festa, dino a casa. I, de cop, es posen a fer anuncis. No, no m'he tornat a encapritxar d'una joguina infantil. Això no seria greu. El problema és que sento una cançó.



Per què, després de tants anys, la cançó de l'anunci dels ninotets és la mateixa?

Per què algú, fa molt temps, es dedicava a cantar-me aquesta cançó i mai va voler dir-me el perquè?

Per què, any rere any, quan s'acosta el Nadal, he d'escoltar aquesta cançó i m'he de recordar de la mateixa història i m'he de quedar amb el dubte de saber el perquè?

Per què tot és cíclic? Per què sé que avui em tornarà a costar un munt de dormir?

Per què no faig com una persona adulta i responc a totes aquestes preguntes? No és tan difícil. Amb una sola persona, podria saber la resposta a tantes preguntes...

8 comentaris:

Tirai ha dit...

Ei! Aquesta frase última no m'agrada. Jo no sé respondre't cap de les preguntes. I diria que això de ser adult no et garanteix respostes, al contrari, et porta més preguntes!

Dan ha dit...

Doncs no et vull explicar com en sento quan escolto la cançó del "Vuelveee a casa vuelveee por Navidad". Tan bon punt la sento, em ve al cap com em sentia per nadal mentre feia la mili (si, encara la vaig fer) i NO podia tornar a casa per Nadal. Brrrr com odio aquell anunci!

XeXu ha dit...

Doncs ja ho tens, per què no ho fas? Si hi ha una manera de saber el que portes tants anys volent saber, per que no poses la maquinària en marxa i ho preguntes? Potser així podràs dormir aquesta nit, potser així podràs veure la tele, i no et farà res sentir aquesta cançó, al contrari, potser començaràs a sentir aquesta cançoneta amb estimació. Qui sap, oi?

perdedor ha dit...

I per què pateixes tant per les respostes? No sé què et fa ser adult, però el que et fa millor és saber fer preguntes, no pas tenir respostes. I això ho fas molt bé.

(Toma! Ara he pontificat! Perdona'm, vale?)

mossèn ha dit...

vaja ... et contesto despres de la publicitat !! ... salut

Lluna ha dit...

Tirai, és que és una persona en concret, la que té les respostes a unes quantes preguntes. Però suposo que tens raó, quan més va, més preguntes tenim!

Ostres, Dan, ara m'has recordat el meu pare. Durant molt de temps no tenia diners o no tenia dies de festa per tornar a casa per Nadal i també odia aquest anunci. Ara, ja és una bona putada (puc dir putada?) que no puguis tornar a casa per Nadal i t'hagis de quedar allà, a la mili...

XeXu, no ho faig perquè sóc una cagada. No ho faig perquè han passat molts anys. No ho faig perquè suposo que tinc por que no sàpiga qui són en Pin y pon. No ho faig perquè tampoc sé com posar-m'hi en contacte (i buscar el mail al google, que algú m'ha dit que es troba fàcil) em sembla lleig. I no ho faig perquè, en cas de que recordi qui sóc i recordi en Pin y Pon, es faria un fart de riure i seguiria sense explicar-me el perquè.

Gràcies, perdi. Sí, tens raó, suposo que l'important és fer-se les preguntes. M'agrada fer-me preguntes. I el dia que deixi de fer-me preguntes, ja no seré jo :-)

Mossèn, doncs si has d'esperar que acabi la publicitat, prent-ho amb calma.

iruNa ha dit...

M'afegeixo al que s'està dient per aquí dalt... fer-se adult és tenir cada vegada més preguntes i menys respostes, o respostes més complexes. Però això no és dolent... sempre i quan l'angoixa de no saber les respostes no t'impedeixi seguir fent-te preguntes!!
una abraçada

Lluna ha dit...

No, no m'angoixa pas saber les respostes. De fet, crec que és més curiositat que res més...