diumenge, 4 de novembre de 2007

El món amb patates

Hi ha dies que et sents capaç de fer qualsevol cosa. Potser perquè has aconseguit alguna cosa que no et pensaves. Potser perquè t'has superat d'alguna manera. Potser perquè algú a qui admires des de que no aixecaves un pam de terra ha somrigut i ha dit que ho havies fet molt bé. Potser per tot plegat a la vegada.

I no pots parar de riure, i voldries explicar el que has fet a tothom. De fet, ho expliques a tothom que se't creua per davant (i per darrere).

Avui em menjaria el món amb patates.

De fet, sense patates també :-)

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Sí senyor, a menjar-se el món! Així m'agrada, veure que avui les coses han sortit bé, algun dia de glòria també ens toca de tant en tant, oi? Felicitats doncs!

Terra ha dit...

Superació...satisfacció...molt bé! Me'n alegro molt!

Lluna ha dit...

Sí, XeXu, a vegades les coses surten bé :-)

Gràcies, Terra! Jo també me n'alegro :-)

iruNa ha dit...

Sí senyora!! sigui pel motiu que sigui la qüestió és que sents com el teu esperit explota d'energia i emoció i et veus capaç de fer qualsevol cosa. Aprofita aquestes ganes de menjar-te el món i endavant!!! que la vida són tres dies i dos plou!!! jeje

pere ha dit...

He sentit el teu alè al meu clatell. Menos mal que no has acabat de mossegar :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

Aquests dies així s'haurien de poder embotellar, com els dies d'hivern amb un raig de sol o la fresqueta que arriba al vespre els estius.

Lluna ha dit...

Vols dir que anava darrere teu, pere? Ui... doncs havies d'anar molt endevant!

Tens raó, jesús!

transformador ha dit...

Només en la mesura que jo formo part del món, lluna ;-)