dimarts, 13 de novembre de 2007

A la platja

Obro un ull. Obro l'altre. Encara no són les 6 del matí i ahir (avui?) vaig arribar tard a casa. Algú em va deixar a la porta de casa, jo vaig obrir la porta, i al veure llum, vaig dir hola. Ma mare era al sofà, presumiblement dormida:

- Nena, si necessites unes claus per tancar la porta n'hi ha unes a...
- Mama, si no tingués claus, com hauria entrat?

M'animo a mi mateixa. Ja dormiré demà. No, demà no. Ja dormiré demà passat. No, tampoc. Ja dormiré dissabte. Bé, dormiré una mica més, però a 2/4 de 10 he de ser fora de casa. Diumenge? A les 9 he de ser fora. La setmana que ve? L'altra?

Ja ho sé! Dormiré pel pont de la Constitució! No, tampoc...

Ja sé on aniré pel pont. Me'n vaig a la platja. No és un lloc gaire adequat per anar al mes de desembre, però com sempre, jo no trio el lloc. I si vaig amb despeses pagades, no em queixaré pas del lloc on vaig. A la platja. Però la platja no la veuré pas.

Recordo el pont de fa dos anys. Les meves escapades a la gran ciutat, la visita de l'Anna, l'entrevista per la tele, el ciber on no funcionava l'espai dels ordenadors...

Recordo el pont de l'any passat. Quina fred! La muralla que obria a les 10 del matí i jo anant-hi abans d'hora. Els passejos pel poble...

Aquest any no tindré temps. Si aquest any anés al lloc de fa dos anys, no em podria escapar a la ciutat, ni podria anar al ciber, ni passar un matí donant volts amb l'Anna. Si aquest any anés al lloc de l'any passat, no veuria la muralla, ni el riu, ni res de res.

Aquest any aniré a la platja. Però la platja només la veuré si la puc veure des de l'hotel.

Dormir al matí? El dia 6 és l'únic que no he de ser aviat enlloc. Només he de ser a les 11 del matí a... 200 quilòmetres de casa!

7 comentaris:

Boira ha dit...

Ostres Lluna, has de dormir...Jo porto uns dies que també dormo molt poc, i quan no dormo no soc persona, inclús parlo malament.

Molts petonets i descansa.

Terra ha dit...

Cada dia em llevo pensant que m'he d'anar a dormir més d'hora, però quan arriba la nit em lio amb qualsevol cosa i se'm fa tard.
Amb lo bé que s'està al llit!
Paciència noia, ja dormirem quan siguem iaios, tot el dia fent cops de cap... :)

Lluna ha dit...

Gràcies, noies!

Boira, jo ja dormo, però quan em començo a estressar, necessito un dia de poder dormir. Un dia de no posar el despertador i saber que em puc aixecar quan vulgui. Al final no m'acabo aixecant més tard de les 8, però dormo amb una tranquil.litat...

Tens raó, Terra. Ja dormirem quan siguem iaios! :-) Però no dormirem al llit, sinó a tot arreu menys al llit!

iruNa ha dit...

Noia, m'has estressat només de llegir-te... això de no saber quan podràs dormir tranquil·lament fins que el cos et digui prou... és una murga!!! Entenc el que expliques, a mi també em passa quan no tinc temps i la vida vida és una autèntica agenda programada al minut!! Buf!!! intenta descansar que això no és bo durant massa temps!!
una abraçada!

XeXu ha dit...

Ni una passejadeta podràs fer per la platja, encara que sigui a poc a poquet (la platja no és el millor lloc per portar talons, oi?)?

Troba estona per descansar. Ja sé que tu ets de dormir força, però darrerament dorms menys del que és habitual. Encara t'hi acostumaràs i et tornaràs nocturna com jo. Aquesta sensació de pensar a molt temps vista quan podràs dormir l'he tinguda moltes vegades. Encara que també et diré que jo em passo de dormir poc de vegades, i em poso de força mala llet, així que troba estoneta per fer una becaina reparadora.

Isolta ha dit...

Quin estress, noia! Recordo una època en que dormir poc i malament, per culpa del llit, i estava fatal animicament parlant, a veure si trobes temps per dormir i somiar

Lluna ha dit...

Ja ho intento, ja, iruNa, això de descansar. Però últimament sento que no dóno abast.

Molt bo, amb això dels talons i la platja, XeXu! Però diria que no, que no em deixaran temps per anar a donar-hi un volt :-( I no crec que em torni nocturna. Si de cas, matinera...

Gràcies, Isolta! A veure si serà que avui estava una mica xof per no dormir massa... A veure si és això! I temps per somiar? Espero tenir-ne sempre! Jo sempre dic que no recordo els somnis perquè ja somio tan desperta que no em cal recordar els somnis d'estar adormida :-)