diumenge, 25 de novembre de 2007

El cap embolicat

Però com representa que m'he de concentrar, jo, ara?

Estic cansada. Buf... Que cansada que estic!

Ostres, el post d'ahir m'encanta. Per què? Doncs perquè sóc jo. Però... va, és igual.

M'agrada el moviment amb la mà. No sé per què, em fa somriure, o riure directament, d'aquella forma que em surt de dintre, i que no puc fer res més que somriure.

Oh! El nen (noi?) que té 13 anys està molt simpàtic amb mi. Ja seria hora! Ai, avui no he vist a la seva germana. Serà per això? Serà perquè avui no m'ha vist parlar amb el seu pare? No, sí que m'hi ha vist parlar. I més d'un cop.

Avui no he tingut temps de parlar amb ningú :-( Bé, sí, amb el pare del nen, i prou. Però... avui no he fet "vida social", i el meu pare torna a estar emprenyat. Va, ja s'ho farà.

El millor regal del dia han estat els nens. Més que el moviment de mà que em fa riure (o potser no, ho he de decidir, encara...). Dinar familiar. No en tenia ganes. Però, quan he arribat, tots els nens han vingut en desvandada. I tots contents. Tots volien estar al meu costat :-) Ai, i als nens no se'ls pot obligar!

M'agrada fer trenes a les nines.

M'agrada com aquella nena es mira el mirall després de que li hagi fet una trena d'arrel.

M'agrada aquell nen que se m'asseu a la falda i no em deixa ni moure. I que es posa a plorar si no el deixen seure al meu cantó.

Oh, s'ha escapat un altre cop :-(

Però el pitjor de tot no ha sigut que s'escapés. Ai, quina vergonya, mare meva. I així representa que m'he de concentrar?

Ai, que burra que sóc! És que no entenc les coses ni a la de tres!

Mmm...

Em sap greu, mai sortirem junts a cap foto. Perquè tu només et deixes fotografiar per mi, i jo només em deixo fotografiar per tu...

M'agrada haver-te de fer un regal. M'ho passaré tan bé buscant coses... fins i tot més que ahir!

Ahir???????? Va ser ahir que vaig anar a comprar els regals? Ostres, sembla que faci anys!

Oh, el regal li ha agradat molt :-) I el vaig triar jo :-)

Oh, per què ha marxat? Per què avui no he parlat amb ningú? Per què no m'he pogut explicar davant de...? Ai, mare, quina vergonya!

Tinc el cap embolicat. Podria continuar durant hores. No em centro. Ai, tot em bull. No sé pas què dic i què no dic, i les coses passen pel cervell a la velocitat de la llum.

Ummmmmmmmm... Necessito... no sé què necessito!

5 comentaris:

Isolta ha dit...

Hahaha. Perdona que rigui, el post, m'encanta. De fet, en podria fer un de semblant ara mateix. Hem de fer un tracte tu i jo. Sí, sí. El tracte és quan una de les dues deixi de banda la punyetera timidesa o com a mínim ja no doni massa voltes al cap per ser-ho, quan això passi, anem a fer una cervesa (diria unes, però sospito que les dues amb una en tenim prou). Si cal vinc a Girona, eh? Total, per l'eix és un moment de no res :p

iruNa ha dit...

hahaha! m'agrada, m'agrada aquesta enumeració inconnexe de pensaments i sentiments! és un post fresc i divertit però alhora em descol·loca... no sabria què comentar-te... conclusió? t'encanten els nens i això és genial, desprens molta vitalitat i això ells ho noten... tens un do Lluna, ho sé!
una abraçada i no et preocupis que ja et vindrà la concentració i sabràs el que necessites quan sigui el moment, ara disfruta del que tens, dels nens i dels regals!!

Lluna ha dit...

Mare meva, com sóc! Avui aniré a dormir sense sopar. No tinc gana. M'he discutit amb el meu pare, perquè per variar m'ha fotut bronca, i m'he queixat. Només li he dit que parés, i... En fi, és igual. Total, que m'he quedat sense gana (i ell ha menjat com si res...) i he vingut aquí i jo mateixa m'he animat. Estic per tancar!

iruNa, el post no és tan inconnexe... Molts paràgrafs tenen a veure amb el paràgraf anterior :-) Segueixo sense concentrar-me, però en fi, és igual!

Hahaha! Tens raó, Isolta. Mmmm... jo no prenc cervesa. Però fanta de llimona sí :-)

Isolta ha dit...

Fanta llimona? Va, home, això és mereixeria una cosa més contundent, no creus? ;-)
Si no t'agrada la cervesa, ja pensarem una altra cosa!

Lluna ha dit...

És que sóc abstèmia...