dissabte, 24 de novembre del 2007

Aquella nena de vint-i-molts anys

Baixo a la ciutat al matí. He de comprar dos regals, per dues persones especials. La primera, fa 65 anys. La segona, en fa 30.

Primera parada a una botiga molt petita, però que no puc deixar d'entrar-hi mai. Al principi, mòbils penjats, i sé que me'n compraria uns quants. Jocs d'arjeu. Trencaclosques. Més jocs d'arjeu. I més coses d'aquestes que valoro tant. Em compraria més de mitja botiga. Però, al final, em modero i només compro una part d'un dels regals.

Segona parada a la llibreria Geli. Un llibre a l'aparador. Mirada severa de ma mare. D'acord, no compraré res...

Tercera parada, el paradís. Dues persones esperant a dintre. Ja han començat a ensenyar el que volen comprar. Jo vaig a poc a poquet. Ja he ullat una coseta a l'aparador... Jo escullo. Comprem. I mentre acaben de decidir... em fixo en unes quantes cosetes.

Oh! Una capsa amb tot un ejèrcit èlfic! Oh! Que macos!!! Miro el preu... 160 euros... Ai, potser és massa car. Però... què no donaria jo per l'exèrcit èlfic? Ai!

Oh! Un Rubik's Revolution! Si us plau, que algú em tregui d'aquí!!! O compraré tota la botiga!!!

Oh! Cotxes teledirigits. Això em recorda el que he vist quan he entrat... deixa'm que vagi a donar un cop d'ull!

Oh! Planetes que brillen a la foscor. I en forma de caricatures. Oh, que maco que està Saturn! I la Lluna! I... 8 euros? Apa, cap al sac.

Ah, mira, ja està acabant d'embolicar...

- Escolta, aquests helicòpters teledirigits que teniu aquí, quan valen, més o menys?

Se'm mira amb cara estranya.

- Són per un adult. Estàs pensant en un adult?
- Sí.
- Quin tipus d'adult?
- Per mi...

Se'm mira de dalt a baix. Em fan una demostració. Vull un helicòpter. He de tenir un helicòpter d'aquests. He... no puc passar sense un helicòpter d'aquests! 200 euros que valen, els condemnats! Però...

Un nen al.lucina amb la demostració. Penso que li sortiran els ulls de les òrbites. I a mi també. He de tenir un helicòpter d'aquests, i tant que sí!

Sortim. No sé quants cops dic la paraula helicòpter durant el camí fins a la següent botiga. Ma mare em deu maleir els óssos. Però és que aquell helicòpter... De cop torno a tenir 12 o 13 anys i faig córrer cotxes teledirigits. Però una cosa és un cotxe, i una altra... Oh, quants cops surt la paraula helicòpter al post? Menys dels que he pensat, i tot i així, molts cops.

Entrem a una altra botiga de joguines. Compro una altra part del regal. I... oh!

En Legolas a sobre d'un cavall! I en Gandalf! Ai, jo els vull! Vull tenir-los i jugar amb ells!

I més arjeu. Oh! Aquest no l'havia vist mai i...

I val més que surti de la botiga. Crec que tinc un problema. Un problema molt greu amb les joguines.

Oh, mira aquell Tintín! Oh! I el coet d'Objetivo: la Luna! I el capità Haddock! Oh, que algú em tregui d'aquí!!!

Oh, no pot ser! Un vaixell per muntar! I una maqueta de trens!

Si us plau, Lluna, comporta't, que tens gairebé 30 anys!

No, no puc comportar-me! Sóc una nena. Una nena a qui li agraden els jocs. I els helicòpters! Una nena que no pot sortir a comprar en aquesta època. I, si a sobre, entra a llocs on venen joguines...

Un dia vaig llegir, no sé on, que per dintre tots tenim sempre la mateixa edat. Jo crec que tinc uns 12-13 anys. I així em comporto. Vull un helicòpter! I el Rubik's Revolution! I l'exèrcit d'elfs! I un Scalextric. I...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

XD Doncs, jo no sé l'edat que tinc. Però recordo que fa uns anys li vaig regalar a ma mare l'Exin Castillos! I quan vaig comprar joguines per les nenes, bé, jo també me'n quedaria més d'una. És genial que t'encantin aquestes coses!

Anònim ha dit...

Oh! L'Exin Castillos! :-)

Que no me n'he quedat cap, eh! Però me les hagués quedat totes!!!

Anònim ha dit...

Però no anaves a comprar regals per una persona de 65 i una de 30? i què feies entrant a les botigues de joquines eh?! haha... em sembla que és superior a tu, a mi també em passa amb certes coses. Tots portem a dins encara (i espero que per tota la vida) els infants que varem ser... i les joguines són meravelloses. A mi em passa amb els ninots de peluix... buf! me'ls quedaria tots! sobretot els que són taaaant suaus, d'aquells tovets que tenen boletes a dins i pesen una mica.
Bé, però al final què l'helicòpter?? te'l vas comprar o haurem de fer un pot comú tots els de blogosfera per fer-te un regal de Nadal??
una abraçada!

Anònim ha dit...

Ui, jo de tu començaria ja a fer la llista als reis! A veure si cola i et porten l'helicòpter!

Anònim ha dit...

Tens raó, iruNa. I espero ser aquella criatura durant moooooooooolts anys!!!

L'helicòpter me'l compraré jo per una ocasió especial. Una mica abans de Setmana Santa, espero :-)

Jaja! Laia, no puc abusar dels Reis! No em sentiria bé si em portessin l'helicòpter.

Anònim ha dit...

Un esperit realment jove. Jo, de totes maneres tendeixo més cap un nano més modernet, i les consoles em poden, encara que no tinc massa temps per jugar-hi. Reconec, però que això del Rubik Revolution m'ha encuriosit molt!

Anònim ha dit...

A mi també m'agraden les consoles, però... què millor que la realitat d'un helicòpter real?

No crec que passin gaires mesos abans no tingui un Rubik Revolution. Així que ja explicaré...