dijous, 29 de novembre de 2007

El cub de Rubik i altres cosetes

Fa temps (no tant com el que hauria de fer) em preocupava el que la gent pensés de mi, i intentava comportar-me com una espècie de model prestablert. I ja veieu a la Lluna de l'institut arribant a casa i posant-se a jugar amb la consola, però a l'institut ningú no sabia que en tenia. La Lluna llegint llibres "de cole" no obligatoris, quan la resta de la gent estava jugant. I llavors no ho deia, que els havia llegit.

Ja fa temps (menys del que hauria de fer) que no m'importa el que la gent pensi de mi. No m'importa que es pensin que sóc rara. Al cap i a la fi, qui defineix qui és normal?

No acostumo a mirar la tele. M'avorreix. Sóc incapaç d'asseure'm al sofà si és que no estic fent alguna cosa. Necessito una cosa a les mans per anar fent. I, una de les coses que puc fer, són puzzles. N'hi ha uns que són en 3 dimensions, i que van molt bé perquè tenen una mida reduida i es pot anar fent, davant de la tele. No és que la miri massa, però en situacions "familiars" s'ha de fer... Com quan vaig a casa els meus avis, o quan venen els meus tiets a casa. A vegades venen a dinar, es queden tota la tarda al sofà, i llavors ja es queden a sopar. I s'estan allà, sense fer res, tota la tarda. He de reconèixer que em posen nerviosa.

I llavors, si no em puc escapar, és quan em comencen a prendre per rara. No puc estar sense fer res. Faltaria més! A vegades agafo una llibreta i faig coses. Coses xul.les, però que gran part de la humanitat no sap apreciar. En fi... O faig un puzzle en 3d. O un braçalet per la Nineta. O figures de papiroflèxia. O... qualsevol cosa manual, que m'entretingui.

Un lloc especial tenen els viatges llargs en autocar o en cotxe. No puc llegir, que em marejo. I alguna cosa he de fer amb les mans, o em torno boja. És llavors quan m'emporto una de les meves joies de la meva col.lecció de jocs. Bé, m'emporto algun arjeu, això està clar. Però... també m'emporto el cub de Rubik.

I ara quedaré molt malament, però fa temps que no m'importa el que pensi la gent de mi. Si ara em donessin un cub de Rubik, no el sabria resoldre en segons, com aquests que fan competicions, ni en minuts, com una persona normal de les que té el cub de Rubik com un tresor. A mi em costaria molt més. Perquè el tinc per això: em costa resoldre'l, i així passo una llarga estona. I no intento saber resoldre'l ràpid, ni intentar recordar-me'n, perquè sé que qualsevol altre dia hauré d'agafar un altre cotxe o un altre autocar i necessitaré entretenir-me durant una bona estona (com més temps, millor!)

Fa temps (no tant com n'hauria de fer) que no m'importa dir que un dels meus tresors més preuat és el cub de Rubik... i que trigo més d'una hora a resoldre'l!!!

I, canviant completament de tema (o no), fa temps que no m'importa dir que m'he passat més de mitja hora buscant una informació per internet... i finalment l'he acabat trobant :-)

I, canviant radicalment de tema (ara sí), aquest matí he vist que posen una pista de gel a la Plaça Constitució, des de dissabte fins al dia de Reis. Oh!!! Si us plau, vull que se'm curi del tot el peu abans de Reis per poder-hi anar a patinar! Si us plau! Ho puc demanar com a regal de Reis? Seria el millor regal que em podrien fer! Si us plau! I, ja de pas, si els Reis em porten algú (qui sigui) que m'hi acompanyi, serà més divertit que patinar tota sola. No pujo a uns patins de gel des de que... des de que patinava al cole, dues hores per setmana, sobre rodes, en una extraescolar, i ens van portar a patinar sobre gel. I sí, necessito que el peu estigui del tot curat, perquè segurament caigui i... Però no està aquí, la gràcia?

8 comentaris:

XeXu ha dit...

M'encanta el cub de Rubik. Però ara em fa vergonya dir que jo no el sé resoldre. I reconec que he buscat per internet com fer-ho, o almenys saber com s'ha de començar, però tot i així sempre m'he quedat relativament lluny dels primers passos. Al principi de viure amb els meus nous companys de pis, amb ells jugava a deixar-nos una cara diferent del cub feta cada dia. Un es trobava el color de l'altre, i completava una altra cara i el deixava pel primer. Era divertit. Però més d'una cara no he sabut fer mai. D'acord que potser no m'hi he encaparrat mai, però em faria gràcia completar-lo algun dia. I tu el fas en una hora... quina crack. I quina enveja.

Espero que puguis anar a patinar, si tant t'agrada, però pensa que si no estàs del tot recuperada pots prendre mal...

Isolta ha dit...

Això que dius, al principi, és genial. A mi, també, m'avergonyien moltes coses de mi mateixa, de vegades, encara em passa. Però, ostres, això és el que et fa especial no ;-)
A mi, patinar sobre gel em va encantar el primer cop que hi vaig anar, al segon m'ho vaig passar fatal. Unes llagues als peus! Realment, has d'estar totalment recuperada per anar-hi.

Terra ha dit...

No he pogut acabar mai un cub de Rubik, com a molt una cara, potser és que no tinc prou paciència, però després d'una estona sense resultats sempre l'acabava deixant.
Amb els puzzles em passa tres quarts del mateix, de petita encara en feia, però ja fa molts anys que no en toco cap.
Oh! Quins records quan tenia 14 o 15 anys i anava de tant en tant a l'Skating! Era moolt dolenta! Però m'ho passava bé!

iruNa ha dit...

Ui... doncs jo no puc opinar perquè no he provat mai de fer un cub de Rubik! però no m'avergonyeix confessar-ho... en fi, tots som "raros" en el fons. I això és una de les coses que he après ultimament, que tots tenim les nostres peculiaritats i rareses i no ens n'hem d'amagar. Som com som.. i ben orgullosos que hem d'estar-ne no? Però bé, reconec que és molt fàcil dir-ho així.. però aplicar-s'ho.. jo m'he sentit moltes vegades la "rara", i costa acceptar-ho!
Bé, espero sincerament que puguis patinar, ni que sigui una miqueta...
bona nit guapa!

Lluna ha dit...

Així, en general: no sortirà ningú que sàpiga resoldre el cub de Rubik? I, pel que fa a patinar... bé, avui no he caminat gaire i pensava que estava bé, però he anat amb el gos a cinc minuts de casa i... buf, millor no ho explico. No sé si em podré curar a temps per poder anar a patinar :-( I això que ja m'agradaria, ja! Això sí, amb algú que caigués com a mínim tants cops com jo, que sinó tampoc fa gràcia :-P

XeXu, m'ha fet molta gràcia això que expliques del cub de Rubik i els teus fills. Però... no et posa nerviós tenir el cub sense estar resolt? Jo, és que si el veig que no està resolt... buf... No el toco mai si no sé que tindré molt de temps per tornar-lo a muntar, que sinó em posa dels nervis!

I tant, Isolta! De fet, tu em vas fer pensar en el post, en el cub de Rubik i tot plegat.

Terra, si et trobessis 12 hores en un cotxe amb els teus pares i fossis una adolescent, no hi haguessin mòbils i tinguessis un cub de Rubik a les mans... jo crec que l'acabaries resolent!

Exacte, iruNa, jo he après a estar més o menys orgullosa de com sóc...

mossèn ha dit...

mai el vaig poder completar !!! ... curiós, però cert !!! ... salut

Dan ha dit...

La primera cara si que vaig poder. la resta... be, vaig trobar les instruccions en algun lloc i durant un temps sabia fer.-ho. Ara tornaria a ser incapaç (excepte el primer pis)

Lluna ha dit...

Coi, a veure si hauré d'anar recollint cubs de Rubik per tot Catalunya i anar-los resolent en els diferents viatges! :-)

Dan, el primer pis em sembla que tothom el sap fer :-)