dilluns, 26 de novembre del 2007

Optimisme



Aquest matí he fet el ronso. Feia molts dies que necessitava fer el ronso. I avui ningú m'ha dit res perquè fes el ronso. I ara... ara estic plena d'optimisme.

De la mateixa manera que la persona que escriu un blog amic deia que avui començava desembre, per mi avui comença el gener. Serà un gener molt llarg, perquè durarà més de dos mesos. Però s'acabarà amb una cosa acabada, espero que abans de finals de gener (i així potser no arribarà a durar dos mesos).

Em sento optimista, i no en tinc raó. O sí, però el cap em diu que no.

Aquesta setmana tinc una reunió on estaré al mig de dues bandes. Jo formo part de les dues, me n'he volgut mantenir al marge, però no me n'he pogut mantenir. I ara rebo de cada banda, com a membre de l'altra. Una mica com quan era petita i al cole era la "xarnega", i llavors anava a casa els meus avis i era "la catalana" (tot dit despectivament, està clar).

Però m'adono que no m'importa massa. Tinc l'optimisme dins meu. Una mica pel gener. Avui venia a treballar, feia vent, i em sentia bé. Em sentia bé al cotxe amb la cançó de dalt. I em sentia bé en general.

I em sento bé ara. I sé que tinc un flotador. Ahir algú es va adormir, perquè havia sortit de festa. És de la meva edat i és feliç. Jo, en canvi, em vaig portar bé, però no vaig tenir un bon dia. Valeeeeeeeeeeeee... no estava concentrada, perquè tenia el cap vés a saber on (valeeeeeeeeeeeeee, jo sé on tenia el cap, a sobre el coll, per descomptat! - valeeeeeeeeeeeeeeeee, el tenia uns 3 o 4 metres lluny d'on l'hauria de tenir -). Però jo vaig rebre una bronca impressionant, tot i fer el que vaig poder (valeeeeeeee, si no hagués tingut el cap a 3 o 4 metres ho hagués fet millor, però si el cap marxa, marxa). I penso que no té dret a dir-me tot el que em va dir, només perquè vaig tenir un mal dia (o el cap a 3 o 4 metres).

Però somric. Podríem dir que... tenir el cap a 3 o 4 metres no és perillós. Gairebé es pot agafar amb les mans. Tenir-lo a 150 quilòmetres...

Tinc ganes d'anar a la platja. Seran unes vacances, una mica de tot, encara que no pararé. I...

I estic optimista. Espero estar-ho la resta de mes de gener. Sé que potser és massa temps seguit per estar optimista. Però primer ve la platja, després marxo a casa els avis (que no en tinc ganes, sobretot per les 12 hores de cotxe, però que també em serviran per trencar), pel regal que he de fer a algú especial (me l'he de currar molt, que he de quedar molt bé, però la meva part dolenta em diu que ha de ser alguna cosa que a ell li agradi molt i a la seva dona gens, i això ja és més difícil...), per la il.lusió dels nens el dia de Reis i... per tot plegat!

Comença el gener. Avui he fet moltíssim el ronso. Però tindré molta feina. Així que estaré una mica absent, tot i que suposo que no d'escriure. Quant més treballo, més idees em surten per fer posts. Però no sé si passaré massa per les altres cases o llegiré massa mails. El gener m'agrada, però s'ha d'acabar aviat, que ja toca!

I... espero estar optimista tot el gener. El porquet aquest d'aquí al cantó m'hi ajuda, tot i que el vaig posar per una altra cosa totalment diferent, però ara em recorda... Ara em recorda alguna cosa que passarà algun cap de setmana de gener (del de veritat). Una cosa que em fa molta il.lusió i que potser sigui la raó per la que estic tan optimista. Serà gairebé l'únic dia de cap de setmana que em prengui lliure. Però... serà un gran dia, això segur!

I ara ja n'hi ha prou, de fer el ronso!!!

Del que no n'hi ha prou és de seguir somrient! A veure si recupero el meu cap (quan de temps triga un cap, a tornar, de 150 quilòmetres lluny?) i em poso a treballar!!!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hahaha. 150 km? Una mica lluny el cap, no? M'agradaria sentir-me així, encara que ho pogués semblar, encara, no he arribat a aquest punt, però si hi arribo només el tindré a res 500m. Wau! Això és molt aprop! Genial!
Saps? Llegir-te m'ha animat, perquè no estava del tot fina, avui.

Anònim ha dit...

M'alegro d'haver-te animat!!!

500 metres? Wau! Això és al cantó de casa!!! Jo dec tenir unes... 10 persones visquent a menys de 500 metres de casa!

No creguis, jo tampoc he arribat a aquest punt. Però si somric, ja és un gran què! I la vida és il.lusió, no? :-)

Anònim ha dit...

Ja queda menys per aquest cap de setmana de gener que tanta il·lusió et fa!
Somriu, tingues il·lusió i sigues optimista!! Quines coses més bones per sentir-les totes juntes!

Anònim ha dit...

Crec que feia temps que no llegia un post teu i em deia a mi mateix: "no he entès res". Feia temps, perquè abans em passava sovint, i ara m'ha tornat a passar. A veure si amb el següent tinc més sort, però m'alegro del teu optimisme, això està clar.

Anònim ha dit...

Je je. Es genial notar-te optimista. S'encomana!!! :-DDD

Anònim ha dit...

Que vaaaa... 150 no, molts més! que tu tens el cap a la Lluna, i això cau molt més lluny!

Anònim ha dit...

Ostres... ja han sonat les 12 campanades i no me n'he enterat?? doncs jo sí que tinc el cap ben lluny eh!? hahaha
M'alegro d'aquest optimisme i saps? aquest post aconsegueix transmetren's el bon rotllo que portes a sobre... no si ja ho dic jo que no hi ha res com un dia mandrós per sentir-se millor!
una abraçada i segueix així guapa!

Anònim ha dit...

us ha fugit el cap ??? ... curiós ... salut

Anònim ha dit...

Sí, Terra, malgrat que avui no és un bon dia, segueixo somrient. I sí, ja queda menys pel cap de setmana!

XeXu, no has entès res? D'aquest post? És que l'anterior a aquest no el vaig entendre ni jo :-) però aquest encara el vaig arribar a entendre...

Sí, Dan, s'està molt bé, optimista. Llàstima del post d'avui. En volia fer un d'optimista, però serà millor que el deixi per demà.

Jaja, Laia! Doncs tens raó!!!

iruNa, m'alegro d'haver transmés optimisme. És el que volia. Tu no et vas enterar de les 12 campanades? ;-)

Sí, mossèn, el cap ha fugit per potes, i com que no puc córrer, he sigut incapaç d'atrapar-lo!