dimarts, 11 de setembre del 2007

Històries curtes

El que té de bo (o de dolent) quan fas endreça, és que trobes coses que fa temps que tenies oblidades. I fent endreça de la música que tenia (de fet, encara em queda molt per acabar-la, però ho vaig fent mica a mica, cada cop que carrego l'mp3...) em vaig trobar aquesta cançó.



No, el grup en qüestió no em paga res perquè hi posi les seves cançons. Prometo no posar-ne més...

Després de que se'm posés la pell de gallina només de sentir els 3 o 4 primers segons de la cançó, i que em tranportés uns quants anys enrere, em vaig quedar amb el títol: històries curtes. I em vaig recordar dels blogs.

En certa manera, els blogs no són res més que històries curtes, que alguns expliquem. Trossets de vida, que acaben formant històries curtes, no sé si sense massa sentit.

Fa uns posts, algú em va dir que una història que explicava ja l'havia explicat. Em repeteixo, ho sé, però em quedo amb la reflexió que potser no només són històries curtes sense cap sentit, sinó que són històries curtes que es lliguen entre elles, fins arribar a formar una part de la verdadera història, a partir d'històries curtes.

Històries curtes que, des del principi de la cançó, em tranporten a un passadís. Avui precisament, 11 de setembre. Demà és l'aniversari d'algú. De fet, avui és l'aniversari d'algú, però demà també. D'algú amb qui em passa una cosa bastant estranya: si em pregunten si sé quin dia és el seu aniversari, no ho recordaré. Però cada cop que veig escrit en algun lloc o que sento algú parlar de l'11 de setembre del 77, veig com somriu i diu "el dia abans de que jo nasqués".

El dia abans de que comenci el cole (uala, com en sé, de lligar temes...) M'he passat tot el matí (bé, potser no tot el matí) envoltada de llibres. Demà comença el cole, per mi també, i la setmana serà molt dura. Per mi, i pels pobres que estan a l'altra banda. Estava buscant històries curtes i coses divertides per explicar. Perquè pobres, després de tot un estiu de vacances, aguantar-me a mi unes quantes hores seguides (i unes quantes hores, la mateixa gent...) ha de ser dur. Per sort, casa meva està plena de llibres d'històries curioses i coses que fan gràcia. La majoria les he desestimat, perquè no vull que em prenguin per boja el primer dia. Estan acostumats a classes avorrides, i això d'ensenyar-los coses mitjançant jocs o històries curioses els sembla infantil. És una pena. En fi, demà a primera hora els veuré la cara, i tinc tot un curs per explicar-los històries, si hi estan predisposats, però el primer dia no. No vull ser la pallassa de torn.

M'he adonat que fa molt temps que no m'invento cap història. O, com a mínim, fa molt temps que no m'invento cap història i faig l'esforç d'escriure-la. Em sorprèn. Com em sorprèn el meu optimisme. Al principi del post anava a dir que, només de sentir com començava la cançó, m'he posat a somriure, amb un somriure d'orella a orella. Però no ho he dit, perquè somric tot el dia. De punta a punta. Si fins i tot al migdia, quan han passat quatre bicis per davant de casa i he vist que tots quatre pujaven la pujada de casa (bé, una tenia bastants problemes i feia una d'esses... però el que és pujar, ha pujat), m'he deprimit una mica pensant que a mi em pesa massa el cul, però se m'ha passat ràpid.

És l'hora de les meves històries curtes. Les històries curtes de la Lluna. Les històries inventades. Les històries possibles, i que tenen sentit. L'hora de les meves històries personals, que sorgeixen només del meu esforç, i que no depenen de ningú més: si jo m'hi esforço prou, jo aconseguiré arribar-hi, i no depenc de la resta del món.

Esperaré que baixi una mica el sol. I llavors agafaré la bici i aniré per aquest terreny muntanyós. A veure quines històries curtes em venen al cap.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja friso doncs per sentir aquestes histories curtes que et surten del caparró, vagis en bici o et quedis a casa mirant per la finestra :-)

Petons bonica!!!!!!!

Per cert, que demà tinguis un molt bon començament de cole :-P

Anònim ha dit...

Primer de tot, que vagi molt bé l'inici de col·le!
Segon, m'encanta el teu optimisme i la teva energia i, en certa manera, t'envejo. Et s genial, ho saps, oi?

Anònim ha dit...

Aconseguiràs que em faci fan dels Glaucs, i no ho hauria de fer, perquè m'emportaria un desengany, no treuran res més de nou.

M'encanta el que dius de les històries curtes, les coses que explica la gent als seus blogs, si estem malalts per pensar-ho, doncs que així sigui, però les nostres petites històries curtes formen part de la nostra gran història llarga, i m'alegro molt de formar certa part de la teva, i que tu m'hi deixis ser. Encandilaràs els alumnes, això segur.

Ah, la pujada de ca teva ja t'està esperant, segur que no trigaràs a deixar-la en ridícul, així que molta sort, i ja ens ho explicaràs.

Anònim ha dit...

Doncs a veure amb quines històries curtes en deleites! Que vagi bé la bici!

Anònim ha dit...

Jo Mateixa, algun dia n'explicaré alguna. Però avui no, que ja porto un parell de posts :-) I a veure demà, què tal són els nens nous. Sort que aniré al gimnàs al matí... i és que els primers dies sempre estic molt nerviosa. Ens entendrem? Passaran de mi?

Gràcies, Tirai! De fet, amb tantes hores que he de fer fins divendres, necessito que em vagi bé la tornada al cole :-) I això de l'energia... va a èpoques, ja ho saps. Ja vindrà l'època en què m'enfonsaré (no fa pas gaire que era una època d'aquelles). Però, ja que tinc una bona època, és qüestió d'aprofitar-ho! I no m'envegis de cap manera, que tu també estàs molt contenta!

Home, XeXu, però encara que no treguin res de nou, les cançons estan bé. El que passa és que els Glaucs, com altres grups d'aquella època, el que fan més que res és portar records. Les històries curtes, doncs no ho sé, em va venir al cap la idea aquesta. I, al cap i a la fi, només expliquem una part de nosaltres i prou. La part que volem explicar, a trossets petits. I els alumnes... bé, els alumnes ja no venen massa predisposats a que jo els agradi, i això també és un repte... I, per últim (potser hauria d'haver fet algun punt i a part...) la pujada de casa: el cap de setmana que ve la intentaré...

Gràcies, Boira! La bici molt bé! I les històries curtes... un altre dia!

Anònim ha dit...

Bonica, oi tant que t'hi entendràs i segur que us queieu be i congeniu, pensa nomes que sempre hi ha algun nen repelent al que tindries castigat sempre de cara la paret :-P

Petons princesa!!!!!!

Anònim ha dit...

D'aquí a 12 horetes ho sabré...

Anònim ha dit...

Bones, només passava per aquí i és per dir que els Glaucs treuen un cd nou ara a l'octubre. www.glaucs.cat
Vinga adéu!

Anònim ha dit...

Si no tens clar si explicar alguna de les teves històries inventades a l'escola, sempre ho pots fer primer aquí. Així avalues les reaccions des de l'altre costat de la barrera, sense perills. Ah! I ànims amb la bici!

Anònim ha dit...

Gràcies pels ànims! I les històries... tinc pendent de penjar-ne alguna :-)