diumenge, 23 de setembre de 2007

L'altra banda del gronxador

No m'agrada la paraula gronxador. A partir d'ara, serà un culumpiu.

El que té de bo (o de dolent) d'estar a dalt d'un culumpiu és que saps que, tard o d'hora, la força de gravetat farà la seva feina (o, millor dit, el seu treball) i acabaràs baixant, amb una gran accelaració, fins arribar a baix de tot.

El que té de dolent (o de bo) d'estar a baix d'un culumpiu és que saps que, tard o d'hora, l'energia cinètica que portes farà la seva feina i començaràs a pujar altre cop fins a dalt.

De cop ets a dalt, i et preguntes per què. No penses en l'energia cinètica, tot i que tens present la gravetat.

Però de cop, un dia, apareix ta mare que arriba d'un sopar. La vas acompanyar a comprar-se la roba. Li vas comprar unes arracades. I la vas obligar a vestir-se com tu deies, malgrat que ella no ho veia clar. Li vas posar tot el que tu deies que s'havia de posar. Quan arriba està tan contenta... tothom li ha dit que estava tan maca, que allò li quedava tan bé, fins i tot gent que normalment no li diu res.

I tu te la mires i no sents aquella mica d'orgull que hauries de sentir, perquè es va comprar el que tu vas voler i s'ho va posar després de que la convencessis tu. I si no hagués sigut per tu, ella no hagués anat tan bé.

Però l'orgull no apareix, sinó que apareixen altres coses.

I de cop t'adones que estàs cansada. Cansada de la gent que apareix i et diu maca i nena. Cansada d'arribar als llocs i que tothom et rebi amb un somriure. Cansada d'adonar-te que ja només et saluden aquests que et diuen nena i que et fan tanta ràbia i que l'altra gent fuig de tu. Cansada de les frases fetes del tipus de "tot anirà bé", que saps que només es diuen per compromís, i que no t'has cregut mai, perquè mai es compleixen; si mai s'han complert, en vint-i-molts anys, per què s'han de complir ara?

I no vols sentir més paraules amables. No més "nena, maca", ni coses similars. No més "ja arribarà el teu moment", perquè no arribarà.

Saps que ha començat la baixada. I només esperes que l'energia potencial que tens a dintre es perdi molt aviat, i comenci altre cop la pujada. Però aquest cop l'empenta que portaves era molt gran, així que saps que et queda una gran baixada per endavant.

I odies els culumpius amb tota la teva ànima.

11 comentaris:

pere ha dit...

Què et podria dir? Pensa que hi ha gent que mai ha pujat a un "columpiu"? El dolent dels "columpius" és que solen ser d'una sola plaça"? Tanca els ulls fins que torni a enlairar-se?
Bé, el que no et diré és nena.

Tirai ha dit...

Apart, és que amb els p... culumpius pots arribar a marejar-te. Molts ànims, noia. No puc dir-te res més, però estem aquí per escoltar-te (o llegir-te). Ja veuràs com la baixada no serà tan gran i de seguida remuntes. Tens moltíssima força dins teu, es nota en cadascun dels teus posts! Una abraçada.

Boira ha dit...

No se que et puc dir Lluna, més que ànims, i que ja saps que estic per aquí. I mira, et diré una paraula alternativa a culumpiu i gronxador, en lleidatà baldador.

Un petonet.

Laia ha dit...

No suporto que em diguin nena!

Estic segura que malgrat que estaves molt amunt i acumulaves una gran quantitat d'energia potencial, gran part d'aquesta no es transformarà en energia cinètica sinó que es perdrà pel la força de fregament de l'aire, i per tant la baixada no serà tan gran sinó més suau.

No poden ser tan dolents els gronxadors dona... Tu fixa't com riuen els nens i nenes quan hi pugen! D'on surt aquella felicitat? Algun efecte màgic han de tenir sobre nosaltres..

Una abraçada!

XeXu ha dit...

Jo pensava que els culumpius eren per divertir-se, però ja veig que algunes fases del moviment no agraden a tothom. Jo sé que t'agrada sentir el vent a la cara, potser la baixada és una merda, però és més ràpida que la pujada, sentiràs el vent a la cara fins que et quedis sense energia potencial, i llavors, a pujar un altre cop, amb penes i treballs, però ben amunt. És llei de vida, ens passa a tots.

Lluna ha dit...

Moltes gràcies, gent, de veritat, així en general. En principi ja estic una mica millor, tot i que no sé com suportaré demà una hora d'estar amb mi mateixa a sobre la cinta.

pere, si els culumpius no fossin d'una sola plaça, tampoc trobaria ningú que volgués compartir-los amb mi, així que anem malament per aquest camí.

Tens raó, Tirai, amb això del mareig. Jo vull baixar del culumpiu, però no puc :-(

M'ha agradat el baldador, Boira, no l'havia sentit mai.

Laia, jo tampoc ho suporto, però quan a darrere hi afegeixen el maca ja és el súmmum!

XeXu, i com ho saps, que la baixada és cap endavant? Jo ho he escrit pensant que la baixada era cap endarrere.

XeXu ha dit...

Glups! A mates sempre tenia problemes amb els signes. Ho sento.

Jo Mateixa ha dit...

A mi els columpios...em fan una mica de por :-(

Lluna ha dit...

Cap problema, XeXu. Això vol dir que el proper cop la baixada serà cap endavant i em tocarà el vent a la cara :-)

Et fan por, Jo Mateixa? A mi no, a mi els de veritat m'agraden...

Jordi Jordi ha dit...

Ei! Remunta el vol, que a mi m'agrada la Lluna ben plena i ben brillant, allà, a dalt de tot del meu cel.

Lluna ha dit...

Sí, a mi també m'agrada més...